Coneguda des de temps immemorial.

L'historiador de Sant Llorenç, l'Antoni Ferrando, es refereix a un document de l'any 1.336 que parla de la balma de l'Espluga, com a dependència en aquell temps del mas de La Mata. Probablement els seus orígens encara siguin més antics donada la seva petita mostra d'opus spicatum.
Però el seu valor històric no va fer impulsar cap actuació de rehabilitació, com demanava l'Antoni Ferrando, sinó que, contràriament, es va deixar que les ruïnes originals fossin malmeses per poder fer les quadres de dos perxerons i mules.
No es coneix quan es va produir el seu abandonament com a mas, però posteriorment havia anat tenint ocupació temporal per part dels pagesos que s'ocupaven de les seves feixes, pels encarregats del proper forn de pega o pels excursionistes que anaven per aquells verals. Però a principi dels anys 1980's es va produir una gran reforma de les parets per allotjar els animals durant uns dos anys que va durar la massiva tala d'arbres abans la finca no va ser comprada per la Diputació de Barcelona.