Es tracta d'una típica cavitat tectònica on la morfologia de fractura és la dominant. La proximitat del cingle i la xarxa de fissures paral·leles al penya-segat provoquen per descompressió el seu eixamplament. Tot el coster d'aproximació mostra diverses fractures que provoquen sots de diferents longituds i profunditats, normalment a cel obert.
L'avenc de Cantacorbs és el que permet un major descens. Com es pot veure en la topografia que presentem té dos trams diferenciats, un de superficial que arriba fins als 6 metres de fondària i que és d'un traçat força angulós; l'altre extrem, aquest ja subterrani, és el que pròpiament podem denominar avenc; segueix una única direcció amb un primer pou amb un replà als -4 i fons estret als -10, en profunditat, o bé està obturat per blocs o les seves exigües dimensions no permeten el descens. Un pas lateral ens condueix a un nou tram que desemboca a una nova vertical de 7 metres per on arribem als -22 metres que fou el final del nostre descens. En total sumant les dades de la poligonal ens dóna 86 metres de recorregut.