Una boca aproximadament triangular de 2 x 0,7 metres, escapçada al S per una canaleta, dóna accés a una galeria en rampa descendent de 45º, de sòl terrós i una amplada que oscil·la entre 0,5 i 1,5 metres. A continuació, un ressalt terrós de 2 metres d'alçada, ens permet arribar a una galeria alta (1,5 – 5 m.), de sostre molt irregular i fons de còdols i terra. Aquest conducte té una amplada variable (0,6 – 1,5 m.) i davalla en pendent de 35º fins un ressalt d'un metre, format per còdols encastats. Una mica més avall del ressalt s'obre un pouet de 4 metres de fondària que comunica amb una galeria inferior d'uns 9 metres de llargada que pel seu extrem S acaba curullada per sediments i, pel seu extrem N, dóna a un pouet de 3,5 metres al fons del qual, ple de còdols i fang, és el punt de màxima fondària (cota – 21).
Si tornem al ressalt de còdols, veurem que pel seu davant continua la galeria, ara en rampa ascendent de 30º i 0,5 -0,8 metres d'amplada, amb el fons ple de grava de desintegració del conglomerat i un recorregut de 8 metres. El sostre és d'alçada irregular (2 – 6 m.). A la part alta de la diàclasi, uns blocs encaixats formen una falsa galeria superior.
Tota la cavitat s'estructura a dos nivells sobre una diàclasi de direcció aproximada N25E-S25O.
Les formes erosives i arrodonides del sector d'entrada i de la galeria inferior, més o menys emmascarades actualment per fenòmens de dissolució, suggereixen que l'avenc funcionà com a cavitat emissiva dins del conjunt del sistema càrstic de les fonts de Rellinars.