Uelhs Deth Joeu
La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'Aran)
Important
surgència càrstica no penetrable que constitueix una de les fonts
principals de la Garona.
Bona
part de les aigües que afloren procedeixen del Forau d'Aigualluts,
en la conca mediterrània del riu Éssera. Per a més detalls veure
l'apartat d'història d'aquesta mateixa fitxa.
- Tipo: Cova
- Municipi: Vielha e Mijaran
- Comarca: Val d'Aran
- Unitat: Val d'Aran
- Recorregut: 0 metres
- Desnivell: 0 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:57
Situació
Des
del poblet de Es Bordes surt una pista asfaltada que enfila la vall
de l'Arriu deth Joeu i arriba a l'Artiga de Lin. Seguint endavant,
cap al refugi forestal de l'Artiga de Lin, es troba senyalitzat el
punt conegut com a Uelhs deth Joeu.
Història
Font i Sagué en el seu
Catàlech (1897) cita l'Embut del Jueu, tot dient que
és un avenc on es precipita el riu Jueu i que després de fer un
recorregut subterrani d'un quilòmetre, reapareix a la Gola del
Jueu (Uelhs deth Joeu).
També fa esment del
Trou del Toro i ja deixa prou clar que les aigües del vessant
de la Maladeta van, a través d'Aigualluts (en diu: Aigualais), als
Uelhs deth Joueu.
Tota aquesta
informació, Font l'extreu d'una obra de l'enginyer Josep Reig i
Palau, titulada: El Valle de Aran, publicada a Barcelona l'any
1895. Hem pogut consultar aquesta obra a la biblioteca del CEC i
podem observar algunes curiositats: L'anomenat Embut del Jueu
diu que és un abisme per on s'escolen les aigües del barranc
procedent del llac de Pomèro, que fa un recorregut subterrani d'un
quilòmetre per tornar a sortir a l'exterior cap al Gola del Jueu.
El llibre va acompanyat d'un mapa a colors de la Vall d'Aran, molt
detallat, però que pensem que en alguns trams el va fer “d'oïda”,
ja que l'estany de Pomèro el situa on realment està l'estany des
Pois i consultada la cartografia actual no trobem cap enfonsament,
per tant sospitem que es refereix al veí estany de Coth deht Horo,
d'on surt el barranc dera Ribera i on es troba la gran depressió de
eth Horo des Barrancs (veure fitxa).
Quan parla de la Gola
del Jueu (Uelhs deth Joeu) fa una descripció del tot ajustada a
la realitat i que no va ser acceptada fins que Norbert Casteret,
trenta-sis anys més tard, va demostrar per coloració la relació
del Forau d'Aigualluts amb els Uelhs deth Joueu.
Reig diu textualment: “
Las aguas procedentes del
macizo de Aneto, dan lugar á un hecho anómalo, pues en vez de ir á
engrosar los rios Ribagorzana y Esera que van á desaguar á otros
más importantes de nuestra Península, conforme lo exigen las formas
del terreno, penetran en los senos de la tierra en el sitio
denominado Trou de
Toro (Aragón),
cruzan subterráneamente la cordillera que sirve de límite entre el
Valle de Aran y la provincia de Huesca, y aparecen en la Gola del
Jueu, después de un recorrido subterráneo de unos 4 kilómetros,
con un pérdida de nivel de 600 metros. No ofrece duda en la
localidad semejante hecho por cuanto se ha observado que cuando se
desencadenan tempestades en la Maladeta, crece el rio Jueu aunque se
experimente una pertinaz sequia en las vertientes del Valle de Aran y
que las arenas, piedras y restos que arrastran las aguas, coinciden
perfectament con las del Torrente dels Aygualais, que se precipita en
Trou de Toro”.
Topos
Media
Biblio
- Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Vol 1: La Serralada Pirinenca. 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
- Freixes, A. (1986).- “El karst en Catalunya: aspectos geomorfológicos e hidrogeològicos”. Com. 9è. Congrés Internacional d'Espeleologia (vol.3): 63-66. Federació Catalna d'Espeleologia. Barcelona.