Espeleo World

Uelhs Deth Joeu

La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'Aran)


Important surgència càrstica no penetrable que constitueix una de les fonts principals de la Garona.
Bona part de les aigües que afloren procedeixen del Forau d'Aigualluts, en la conca mediterrània del riu Éssera. Per a més detalls veure l'apartat d'història d'aquesta mateixa fitxa.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Vielha e Mijaran
  • Comarca: Val d'Aran
  • Unitat: Val d'Aran
  • Recorregut: 0 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació


Des del poblet de Es Bordes surt una pista asfaltada que enfila la vall de l'Arriu deth Joeu i arriba a l'Artiga de Lin. Seguint endavant, cap al refugi forestal de l'Artiga de Lin, es troba senyalitzat el punt conegut com a Uelhs deth Joeu.

Història


Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) cita l'Embut del Jueu, tot dient que és un avenc on es precipita el riu Jueu i que després de fer un recorregut subterrani d'un quilòmetre, reapareix a la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu).
També fa esment del Trou del Toro i ja deixa prou clar que les aigües del vessant de la Maladeta van, a través d'Aigualluts (en diu: Aigualais), als Uelhs deth Joueu.
Tota aquesta informació, Font l'extreu d'una obra de l'enginyer Josep Reig i Palau, titulada: El Valle de Aran, publicada a Barcelona l'any 1895. Hem pogut consultar aquesta obra a la biblioteca del CEC i podem observar algunes curiositats: L'anomenat Embut del Jueu diu que és un abisme per on s'escolen les aigües del barranc procedent del llac de Pomèro, que fa un recorregut subterrani d'un quilòmetre per tornar a sortir a l'exterior cap al Gola del Jueu. El llibre va acompanyat d'un mapa a colors de la Vall d'Aran, molt detallat, però que pensem que en alguns trams el va fer “d'oïda”, ja que l'estany de Pomèro el situa on realment està l'estany des Pois i consultada la cartografia actual no trobem cap enfonsament, per tant sospitem que es refereix al veí estany de Coth deht Horo, d'on surt el barranc dera Ribera i on es troba la gran depressió de eth Horo des Barrancs (veure fitxa).
Quan parla de la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu) fa una descripció del tot ajustada a la realitat i que no va ser acceptada fins que Norbert Casteret, trenta-sis anys més tard, va demostrar per coloració la relació del Forau d'Aigualluts amb els Uelhs deth Joueu.
Reig diu textualment: “ Las aguas procedentes del macizo de Aneto, dan lugar á un hecho anómalo, pues en vez de ir á engrosar los rios Ribagorzana y Esera que van á desaguar á otros más importantes de nuestra Península, conforme lo exigen las formas del terreno, penetran en los senos de la tierra en el sitio denominado Trou de Toro (Aragón), cruzan subterráneamente la cordillera que sirve de límite entre el Valle de Aran y la provincia de Huesca, y aparecen en la Gola del Jueu, después de un recorrido subterráneo de unos 4 kilómetros, con un pérdida de nivel de 600 metros. No ofrece duda en la localidad semejante hecho por cuanto se ha observado que cuando se desencadenan tempestades en la Maladeta, crece el rio Jueu aunque se experimente una pertinaz sequia en las vertientes del Valle de Aran y que las arenas, piedras y restos que arrastran las aguas, coinciden perfectament con las del Torrente dels Aygualais, que se precipita en Trou de Toro”.

Topos

Media

foto Uelhs Deth Joeufoto Uelhs Deth Joeu

Biblio

  1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Vol 1: La Serralada Pirinenca. 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
  2. Freixes, A. (1986).- “El karst en Catalunya: aspectos geomorfológicos e hidrogeològicos”. Com. 9è. Congrés Internacional d'Espeleologia (vol.3): 63-66. Federació Catalna d'Espeleologia. Barcelona.