Uelh Der Sescorjada

El conducte, inundat des del seu inici, baixa verticalment fins a poc més dels 25 metres de profunditat. A partir d'aquí segueix amb acusada inclinació durant uns 40 metres (cota – 59), punt on guanya horitzontalitat al llarg d'uns 20 metres més per, a continuació, enfonsar-se 10 metres més verticals i continua baixant fins a la cota – 85 on l'any 2001 l'exploració va restar aturada pel fred i la dificultat tècnica, malgrat observar la continuació del conducte.
En l'exploració realitzada per Frank Vasseur l'agost del 2018, aquest, a la cota -74 en lloc de baixar el pou que portava a la cota final de -85, opta per seguir la galeria descendent fins la cota -78 on baixa un pou de -8 metres, a la base d'aquest troba el conducte que prové del punt final de l'exploració realitzada el 2001. A partir d'aquí hi ha una curta galeria plana, que de seguida guanya inclinació fins arribar a la cota -95 metres on la galeria se fa estreta, però s'observa que té continuació, el recorregut total és de 184 metres
Les aigües infiltrades a l'Horat der Unhòla tenen com a principal exutori l'Uelh deth Sescorjada (Hònt dera Pila). Aquesta relació ja es va poder establir quan, a principis dels anys 1970, enginyers de FECSA van fer una coloració amb fluoresceïna. Una altra coloració va ser realitzada pel Servei Geològic de Catalunya el 8 d'octubre del 1990, vertint a l'Horat der Unhòla 10 kg. de fluoresceïna, donant positiu a Sescorjada el 14 d'octubre; dos dies més tard també es va detectar positiu a la Hònt deth Terme, uns 3 km. a l'oest de Sescorjada.

Pràcticament a tocar de la llera del barranc de Sescorjada (o Sascorjada),(segons l'ICC: barranc de Siesso) afluent del riu de Varradós.
L'accés es pot fer des del poblet d'Arròs prenent la pista asfaltada que remunta el riu de Varradós fins arribar als Plans des Artiguetes i d'aquí cal acostar-se al Saut deth Pish (on hi ha un refugi forestal), per a tot seguit remuntar el barranc de Sescorjada pel sender que porta fins a l'anomenada cabana de Sescorjada, per a des d'aquí anar a baixar fins el barranc.

A l'octubre del 1975, el francès Francis Maurette del G.S. des Pyrénées (Toulouse), va portar a terme una primera immersió, assolint la cota – 25 en el pou d'entrada i constatant la clara continuació descendent.
Una segona temptativa és realitzada el juliol del 1992 per Joan Perona de l'EC de Gràcia (Barcelona) que, sense obstacles assolí la considerable profunditat de 60 metres. La immersió va ser molt ràpida i li va semblar entreveure l'inici d'una galeria.
El juliol del 1998 un equip de la SIE – CEA (Barcelona) fa una nova penetració amb equips estàndar d'aire comprimit, assolint també la cota – 60 però poden constatar la continuació de la galeria.
A mitjans de juliol del 1999 decideixen fer una immersió preliminar amb Nitrox, però el gran cabal de la surgència fa posposar la punta fins el setembre. En aquesta data es realitza una punta amb equips de Trimix i descompressió amb oxigen, i Josep Guarro assoleix la cota – 76, punt on decideix donar mitja volta ja que era la màxima profunditat prevista en les taules de descompressió; tot seguit, Francesc Llauradó també va arribar al final del fil guia deixat per en Josep. Cal destacar d'aquesta immersió que fou la primera vegada que espeleobussejadors de l'Estat espanyol utilitzaven equips amb barreges de gasos en l'exploració d'una cavitat subaquàtica, ja que fins aleshores les comptades ocasions que s'havien fet puntes a l'Estat amb Trimix, havien estat portades a terme per espeleobussejadors estrangers.
No va ser fins el setembre del 2001 que es va preparar una nova punta, aquest cop es va comptar amb dos bussejadors de suport, en Jordi Mateo i el malaguanyat Fritz Kunzel,(que va morir al dia següent en un sifó del massís d'Escuain) que instal·laren les ampolles descompressives a – 30 i a – 6. La punta la realitzaran Francesc Llauradó i Alvar Ros, equipats cadascun amb un equip de gran capacitat 2 x 15 litres amb Trimix 13/55 i una ampolla de 10 litres amb Trimix Normoxic 20/35 per iniciar el descens fins a – 60. Així mateix es va comptar amb Nitrox 40% i oxigen 100% per a la descompressió.
A l'iniciar el descens, a l'Àlvar Ros se li congela el sistema d'inflat de les seves ales hidrostàtiques, tot provocant que s'inflin involuntàriament i obligant-lo a avortar la immersió. En Francesc va continuar el descens i després de reparar el fil guia que havia instal·lat el Josep entre – 60 i – 76 feia dos anys, continua el descens fins a la cota – 86, punt on decideix donar mitja volta ja que se li havia esgotat el temps de fons màxim previst. Sense cap contratemps va començar la llarga descompressió i després de 1 h. I 45 minuts va arribar a la superfície sa i estalvi. Malauradament en Francesc Llauradó va morir a principis del 2011 a causa d'un accident de cotxe a la República Dominicana.
El 14 d'agost del 2018, en Frank Vasseur realitza una immersió en que assoleix la cota -95 metres.

1. Besset, Y. (1977).- “Spéléologie au Val d'Aran (Espagne)” Ouarnède (9): 57-76. GS des Pyrénées. Toulouse.
2. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1, 198 pp. EC de Gràcia, Barcelona
3. SIE – CEA (2003).- “Uelh de Sescorjada, - 86 m.” EspeleoCat (1): 37-40. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Altres dades i fotografies extretes del web: freàtic.com (Josep Guarro, SIE-CEA)
• Noves dades i topografia (2018) facilitades per Josep Guarro (Freàtic).