Tuta dels Morts

La cova comunica amb l'exterior per dues boques properes i un forat impenetrable. Tota ella té un traçat ascendent Està relativament concrecionada, especialment cap el final, encara que algunes concrecions presenten símptomes de descalcificació. La galeria te unes dimensions bastants regulars al llarg dels seus 28 metres de recorregut, tret del final, on es fa més baixa de sostre. Des de la boca se sent la forta remor dels salts d'aigua de la gorja.

Al vessant dret de la gorja de Sant Aniol d'Aguja, en un punt situat aigües amunt del salt de la Capa i a cosa de 25 metres de desnivell per sobre la llera del riu.
Malgrat això, l'accés no es fa des del riu, ja que la cavitat està gairebé penjada.
Partint des de Sant Aniol d'Aguja, creuarem el riu i pujarem al coll de Clarioles. Aquí el camí es bifurca: seguim per l'esquerra a superar els cingles pel pujant d'en Llebre. Arribem a les feixes de Can Llebre, mas avui enrunat. Ara el camí davalla fins arribar al riu. Fins aquí és l'itinerari clàssic que utilitzen els barranquistes que van a fer les gorges de Sant Aniol. Nosaltres creuem el riu i pugem per l'altre vessant per un corriol que surt de l'esquerra d'un cingle que mor al riu. Sovint el camí s'acosta a la vora del cingle que seguim per damunt. El cingle gira 90 graus; el camí es fa més perdedor i hem d'estar atents a trobar un baixador que ens permetrà assolir una cornisa penjada al cingle. El baixador comença a manera de tartera fins arribar a la cornisa, molt aèria. Per aquesta cornisa fem camí enrere respecte al cingle que hem seguit pel damunt. En general, la cornisa és herbosa però amb fort pendent cap a la timba; cal tenir cura. En un pas compromès per sobre d'una llastra de roca relliscosa trobarem una corda per agafar-nos. Superada la cornisa, entrem a un bosquet totalment inaccessible tret de l'itinerari per on venim. La cova es troba ja ben entrats en el bosquet i a la seva part baixa, just quan el vessant s'aboca sobre la gorja de Sant Aniol. De Sant Aniol d'Aguja fins a la cova hi ha dues hores llargues de camí.

Malgrat la seva gairebé inaccessible situació era coneguda des de temps antics. Ja surt esmentada a la cèlebre novel·la de Marià Vayreda: La Punyalada (1904).
Coneguda per excursionistes i esmentada en algunes guies de muntanya, havia passat pràcticament desapercebuda per als espeleòlegs fins que membres de l'EC Gràcia la van visitar i topografiar el juliol del 2008.

1. Valles, Jordi de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog: espeleobloc.blogspot (Apunt del 18-2-2010). Text: F. Cardona. Fotografies: F.X. Samarra.