Tut de Fustanyà

La boca resta tancada per un reixat amb porta. La cova és formada per una única galeria de 22 metres de recorregut, presentant un desenvolupament meandriforme, amb una amplada mitja de 1,50 metres i dos metres d'alçada al seu inici, que va minvant progressivament per esdevenir impenetrable al final.

La boca rodona de la cavitat, és perfectament visible des de la carretera que es dirigeix a Queralbs, s'obre al peu del cingle sobre el que està situat el nucli de Fustanyà. Des de l'església de Sant Sadurní, a Fustanyà, trobarem la cova a 90 metres de distància en direcció SO davallant el pendent on s'inicia el cingle.

Coneguda des de temps immemorial a la zona ha estat utilitzada habitualment pels pastors. Des de la dècada dels anys 50 del segle XX, ha estat objecte d'estudi i també d'espoliació arqueològica.
La primera referència espeleològica data del 24,25 i 26 de gener de 1953, en que l'explora el GES del Club Muntanyenc Barcelonès (Andrés, Armengou, Barceló), aquest realitzen la topografia però no s'arriba a publicar mai.
El 1960 G. López Pérez hi realitza un treball estratigràfic que aparegué publicat el 1961, citant la cavitat com cova de Can Frustanyà.
A partir del 1971 és visitada en diverses ocasions per Eudald Carbonell i Ramon Busquets, els resultats d'aquestes visites apareixen publicades el 1976, on adjunta un croquis de la cavitat sense escala i amb el Nord mal indicat.
El 24 de juny de 1972 és visitada per la SIE del CE Àliga, realitzant la topografia de la cavitat; abans de finalitzar la dècada és procediria a tancar la cavitat per tal de preservar el jaciment arqueològic.