Tut de Fustanyà
Cova de 22 metres de recorregut a Queralbs.
La
boca resta tancada per un reixat amb porta. La cova és formada per
una única galeria de 22 metres de recorregut, presentant un
desenvolupament meandriforme, amb una amplada mitja de 1,50 metres i
dos metres d'alçada al seu inici, que va minvant progressivament per
esdevenir impenetrable al final.
- Tipo: Cova
- Municipi: Queralbs
- Comarca: Ripollès
- Unitat: Alt Freser
- Recorregut: 22 metres
- Desnivell: 1 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:57
Situació
La
boca rodona de la cavitat, és perfectament visible des de la
carretera que es dirigeix a Queralbs, s'obre al peu del cingle sobre
el que està situat el nucli de Fustanyà. Des de l'església de Sant
Sadurní, a Fustanyà, trobarem la cova a 90 metres de distància en
direcció SO davallant el pendent on s'inicia el cingle.
Història
Coneguda
des de temps immemorial a la zona ha estat utilitzada habitualment
pels pastors. Des de la dècada dels anys 50 del segle XX, ha estat
objecte d'estudi i també d'espoliació arqueològica.
La
primera referència espeleològica data del 24,25 i 26 de gener de
1953, en que l'explora el GES del Club Muntanyenc Barcelonès
(Andrés, Armengou, Barceló), aquest realitzen la topografia però
no s'arriba a publicar mai.
El
1960 G. López Pérez hi realitza un treball estratigràfic que aparegué publicat el 1961, citant la cavitat com cova de Can
Frustanyà.
A
partir del 1971 és visitada en diverses ocasions per Eudald
Carbonell i Ramon Busquets, els resultats d'aquestes visites
apareixen publicades el 1976, on adjunta un croquis de la cavitat
sense escala i amb el Nord mal indicat.
El
24 de juny de 1972 és visitada per la SIE del CE Àliga, realitzant
la topografia de la cavitat; abans de finalitzar la dècada és
procediria a tancar la cavitat per tal de preservar el jaciment arqueològic.
Topos
Media
Biblio
- AA.(1953).-”Sección de Exploraciones”. Speleon (IV-2):105-108. Oviedo.
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (vol. 4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
- Canal i Roquer, J.; Soler i Masferrer,N.(1976).-El Paleolític a les comarques Gironines.
- Ripoll,E.(1961).-”Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias (22-23):353-354.
- Sirera i Navia, Antoni; Tomás i Corretgé, Xavier.(1973).-”La cova de Rialb y cavidades cercanas en el valle del Freser”. Comunicacions III Simpòsium Espeleologia. pp.154-178. Agrupació Cientifico-Excursionista de Mataró.