Surgència Poblet

Els primers 20 metres de cova són un conducte de petites dimensions amb un desenvolupament meandriforme que acaba en una sala de 20 metres de llarg per una amplada mitja de 3 metres, la primera part de la qual és totalment coberta de gours; la part interior d'aquesta sala està més alta que la resta i és ocupada per acumulaments de blocs a tot el llarg d'ella. A la part final de la sala comença un estret recorregut per la zona humida.

Des de Mont-ral seguirem la carretera TV-7045 en direcció a la Mussara, en arribar al quilòmetre 3, ens desviarem a la dreta cap el derruït mas del Cisterer, d'aquí surt un camí en direcció O de primer, i que de seguida segueix cap el NO, per després girar cap el SO i tot seguit cap el S, quan el camí torna a girar cap el O, trobem un desvio a la dreta que es dirigeix al collet del Jaume, seguirem remuntant fin el Portell de la Cova de la Bruixa, a partir d'aquí seguirem el camí que voreja el cingle per sota de la Punta de Moliner fins el portell d'Abellera, baixarem el grau, i a la base deixarem el sender que es dirigeix a la Foradada, per seguir en direcció contraria a la que veníem però ara per la base del cingle, per un desdibuixat corriol que ens portarà fins la surgència Poblet, i seguint uns 10 metres més endavant arribarem a la cova del Be, que és un bon aixopluc.

La primera exploració fou realitzada l'any 1964 per M. Parrilla, F. Talavera, J. Cabeza, M. Ibern i P. García de la SIEP del Centre Excursionista Poblet.
En un primer temps se la denominà Resurgéncia S.I.E.P., per més endavant citar-la com Resurgéncia Poblet, també se la coneixia erròniament com cova del Be, en realitat la cova del Be es troba a continuació de la surgència Poblet uns 10 metres més endavant.

Toponimia: Els primer exploradors de la cavitat, la denominaren com a Ressurgència, nom totalment erroni ja que el funcionament hidrològic de la cavitat és de surgència, i no pas de ressurgència.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
2. Tolrà, A.(1977).-”Apuntes espeleológicos para el mejor conocimiento del karst dels Motllats” boletín SIEP (6):3-20. SIEP-CE Poblet.

• Actualització de dades setembre de 2020, situació, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).