Espeleo World

Sistema de la Bora Fosca

El sistema de la Bora Fosca (Bora Fosca + Bora del Medalló)de 1257m i -60 de desnivell es troba al municipi de Tavertet


1.- De l'entrada de la Bora Fosca fins el Pou.
 La porta tancada amb un reixat amb cadenat (claus a Can Subiranes) ens obliga a ajupir-nos però la galeria va adquirint major alçada ràpidament. El sostre es manté gairebé horitzontal mentre que el terra va descendint recobert de colades arribant a unes dimensions màximes de 3 metres d'ample per 8 d'alt. A l'esquerra entre un massís estalagmitic hi ha un gorg quasi permanent que per poc no surt novament a l'exterior. En èpoques de fortes pluges en un contrapendent de la galeria es forma un embassament amb gairebé mig metre de fondària. Tot seguit arribem al pou de 6 metres de fondària instal·lació amb químic a la paret esquerra per davallar en doble- que desemboca al bell mig d'una sala d'uns 12 metres d'alçada.

2.- La Galeria Subiranes (galeria penjada).
Aquesta galeria es troba al sostre de la sala del pou i per arribar-hi podeu utilitzar una via d'escalada d'uns 7 metres que comença a la paret dreta de la capçalera del pou. Té un recorregut sinuós d'uns 200 metres, la secció mitjana es de 2 x 1,5 metres. Està molt concrecionada i amb un bon estat de conservació. Finalitza en un potent tap de concreció.
 
3.- Del Pou a la Sala de les Lloses.
Entre blocs entrem en un tram d'un metre d'alçada per tres d'ample on cal avançar a quatre grapes. Un centenar de metres més endavant tenim dues opcions; a la dreta una gatonera que es bifurca als poc metres entre els intersticis d'un amuntegament de blocs, sense una continuació fàcil; a la bifurcació una grimpada d'uns 4 metres ens duu a l'espectacular i paral·lelepípede Sala de les lloses. A l'esquerra trobarem un forat al terra recentment excavat i que constitueix la bona continuació.
 
4.- De la Sala de les Lloses a la Gran Galeria.
Des de la sala descendim el forat de l'esquerra i anem gatejant, a uns 20 metres trobem un sever estretament amb senyals de desobstrucció, és el pas d'en Serrallonga. La continuació es través d'estretors i blocs on cal anar escollint la direcció esquerra durant uns 40 metres. Poc a poc guanyem dimensions i ens podem posar drets. Existeixen diversos passos paral·lels, que finalment entre grans blocs ens duen a la Gran Galeria.
 
5.- De la Gran Galeria a la Bora del Medalló.
Des de la «Sala Final» de 10 metres d'ample, la galeria amb una alçada de tres metres es pot seguir amb bones proporcions durant uns 120 de recorregut. Tot està dominat per un gran procés clàstic amb blocs per tot arreu. Remuntem fins una sala que a la seva dreta hi ha una continuació d'on prové una aportació d'aigua que es torna a sumir immediatament. Continuem pujant i baixant blocs on cal cercar la bona continuació. Passarem per les Perles, les Pixes Blanques, la Sala de la Reunió, la Sala Plana, i finalment el conducte de sortida on avancem a quatre grapes o estirats. A la dreta surt la bifurcació de les clavegueres, recorreguda per un petit corrent d'aigua que progressivament va reduïnt les seves dimensions fins a resultar difícilment practicable.
La gatonera final amb fort corrent d'aire ens duu finalment fins la boca de la Bora del Medalló. Aquest tram amb les seves bifurcacions té un recorregut superior als 700 metres.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Tavertet
  • Comarca: Osona
  • Unitat: Cabrerès, el
  • Recorregut: 1257 metres
  • Desnivell: 60 metres
  • Granunitat: Serralada Transversal
  • Litologia: Gresos
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Al km 5 de la carretera que transita entre l'Esquirol a Tavertet (400m després del pla de Can Codina) surt una pista a mà dreta sense cap indicació que desprès de 2 km ens durà a Can Subiranes,  es important que demanem la clau de la cova.
Es surt per l'esquerra de la casa, rodejant la granja de porcs. A 0,4 km Trobem la Creu de Subiranes, cruïlla de camins en un petit collet, s'ha de prendre el que surt a l'esquerra en forta pujada, al cap de 0,6 km trobem la Creu del Castell, una altra cruïlla de camins, hem d'agafar el de la dreta, fins arribar a l'església de Sant Miquel de Sorrerols 0,3km.
En el pla al peu de l'ermita podem deixar el vehicle, ja que la continuació està en molt mal estat. No obstant si anem en un 4x4 encara podem seguir avançant uns centenars de metres.
A partir d'aquest moment unes marques vermelles seran el nostre guia. Continuarem caminant per la pista fins que al cap d'uns 500 metres es deixa la pista i seguim per una corriol a l'esquerra que va serpentejant i baixant per dintre del bosc. Cal anar atent a les marques, pintades als rocs del terra o bé al troncs del arbres. Uns 500 metres desprès de deixar la pista el corriol es fa planer en passar pel peu d'unes cingleres, la cova s'obre just per sota del corriol, en un lloc que fa un graó d'uns tres o quatre metres que cal davallar fàcilment, la boca no es veu fins que baixem el ressalt.
Des del pla de l'ermita, fins la cova s'inverteixen uns 15 minuts.
Des de la boca de la Bora Fosca, baixant 4 metres ens situen en el bell mig d'una pista. Seguint aquesta pista en direcció descendent ens condueix en 20 minuts a la Bora del Medalló. En la primera cruïlla cal girar a l'esquerra i a la següent a la dreta. Passarem per las balmes de la Feu i les runes de l'antic mas del mateix nom. Finalment la pista finalitza davant d'una torrentera, es la Canal de l'Arboç. Justament la cova es troba en front mateix, sols cal remuntar uns deu metres entre la vegetació, (vessant dreta de la canal) a menys de 50 metres de distància.
Les pistes, a més d'estar en estat de conservació precari, són de circulació restringida, ja que cal creuar barreres tancades amb cadenats.

Història

La Bora Fosca és una cavitat coneguda des de feia molt de temps, hi han nombroses cites bibliogràfiques que parlen d'ella (Font i Sagué, N.- la cita com a cova de Subiranes 1897); Faura i Sans, M. 1909; Balcells, E. 1955; Vilarrubia, A.1958) i s'han portat a terme nombroses investigacions científiques en el seu interior, (Escolà, O. 1970; Ullastre, J i Masriera, A; 1973)
L'any 2003 a traves d'un antic  espeleòleg, conegut d'uns membres de la SIE del CEA van rebre noticies de l'existència  d'una nova cavitat a prop de la Bora Fosca, després de nombroses indagacions aconseguiren posar-se en contacte amb en Pere Güell i l'Associació d'Investigacions i Recerques del Cabrerès, que tot i estar més interessats en el vessant arqueològic, havien trobat la boca d'una cavitat que podia ser interessant. La unió dels  recursos humans d'ambdós va donar com a fruit els coneixements actuals, on cal destacar l'enllaç d'aquesta nova cavitat, batejada com a Bora del Medalló, amb la ja coneguda Bora Fosca, obtenint un sistema de 1.257m de recorregut i -60m de desnivell.  

Topos

Media

Biblio

  1. Altimira, C (1970).-'Moluscos y conchas recogidas en cavidades subterráneas' Speleon (17).
  2. Balcells, E (1955).-'Datos para el estudio de la fauna pupípara de los quirópteros de España. Speleon (6).
  3.  Borràs, J. Miñarro, JM. Talavera, F (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6) Ed.Políglota.
  4. Cardona, F (1990).- Grans Cavitats de Catalunya. Espeleo Club de Gràcia.
  5. Domènech, J. i Mor, J (1977).- 'Avanç al catàleg espeleològic del Collsacabra' Vèrtex (57)
  6.  Escolà, O(1970).- 'La Dolichopoda de Cataluña' Com. I Congr. Nac. Espel.
  7. G.E.Mollet (1975).- 'Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la operación Collsacabra'.
  8. Rubinat Cabanas, Marc (2005).-'Sistema de la Bora Fosca' spelecat (3):23-30 FCE. Barcelona.
 Fotografies de F. Rubinat.