Querant de Picalts

Una galeria de petites dimensions i en pendent accedeix a un ressalt de poc més de 2 metres de desnivell, aquest ens situa a la cambra principal de la part superior de la cavitat, un enfonsament en l'extrem N, permet assolir les dues esquerdes paral·leles que conformen la part inferior, mitjançant quatre passos d'exigües dimensions. La cavitat es plena de blocs que donen forma a algunes pseudogaleries, molts d'aquests blocs es troben en un estat d'equilibri prou precari.

Per la carretera que des de Tòrrec es dirigeix a Vilanova de Meià, 25 metres abans d'arribar a la cruïlla de Lluçars-Vilanova de Meià, agafarem una pista a la dreta, aquesta es dirigeix a cal Batistó de Dalt, quan portem recorregut un tram de pista, trobarem a la dreta un dipòsit metàl·lic, rodó, d'aigua, i una mica més endavant passarem per sota d'una línia elèctrica; de seguida ens desviarem a l'esquerra per una pista secundaria, la qual seguirem fins arribar a dues casetes d'obra que trobarem a la dreta de la pista, en aquest punt seguirem la pista de l'esquerra, aquesta fa una forta pujada i arriba a una esplanada on la pista gira a la dreta, situats en aquesta esplanada seguirem un corriol en direcció S-25-O durant 65 metres i farem cap just a sobre de la cavitat, la qual es troba sota un ressalt de roca de menys de 2 metres d'alçada.

La primera noticia que es té d'aquesta cavitat es a través de Mn. Joan Serra i Vilaró, que en 1923 publica els resultats de les seves troballes arqueològiques a la cavitat.
Mn. Joan Serra, s'assabenta de l'existència de la cavitat en rebre una carta on li comuniquen que uns caçadors han trobat unes olles en una cova. Quan Mn. Joan Serra arriba a Artesa de Segre, el rector d'aquesta població, l'informa que la història és falsa i que en Josep Colominas i Roca de l'Institut d'Estudis Catalans, ja l'havia visitada i que no hi havia trobat res d'important. Tot i així en Mn. Joan Serra acompanyat d'Antoni Llorenç i un jove del poble al que contracten perquè coneixia on estava la cova, decidí visitar-la, curiosament troba gran part del material arqueològic just al peu del primer ressalt, la qual cosa ens porta a pensar que en Josep Colominas no hi va arribar a entrar, probablement degut a l'estretor de l'entrada i el fet de que hi hagués una vertical.
Mn Joan Serra i Vilarò comet l'error de citar la cavitat amb el topònim de “Bòfia”, comprensible però, si tenim en compte que és rector de Solsona, i allà als avencs se'ls denomina d'aquesta forma. Amb el temps, a la cavitat se l'ha acabat denominant “Querant” que és el topònim habitual de citar els avencs en aquesta part de la Noguera.
El 1995, J.Ll. Gàzquez en el Catàleg Espeleològic de la Noguera, cita la cavitat com Querant de Picalts o dels Carrers de Lluçars, fent esment a que tot just abans d'arribar a la cavitat el camí passava per una esquerda a la que se li dóna aquest nom. No quadra massa aquesta relació per quan el Dr. Español junt amb J. Villalta, el dia 12 d'abril de 1936 havien visitat la Balma dels Carrers de Lluçars, tot fent referència a que es tractava d'una balma amb algun conducte obscur.
En el llibre “El Montsec i muntanyes veïnes” de Manuel Cortès, publicat l'any 1984, on hi col·labora precisament en J.Ll. Gàzquez en la part dedicada a l'espeleologia, citen la Cova dels Carrers, prop de Lluçars, afegint que es tracta d'una balma.
Posteriorment a la visita del Dr. Español, en Josep de la Vega publica el 1981 “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”, on situa la Balma dels Carrers de Lluçars també anomenada Cova dels Moros, en el barranc de la Tartera, no massa allunyat del Querant de Picalts, que també apareix en la mateixa publicació, presentant una topografia en que aprofita l'alçat publicat a Speleon 21 per D. Campillo i R. Viñas i una planta realitzada per ell i el seu fill.
L'any 2009, en Jordi de Valles, en el Catàleg Espeleològic de Catalunya 2, es fa ressò del nom de cova dels Carrers de Lluçars, citant-lo com a sinònim del Querant de Picalts, i a partir d'aquí, en la història, situa la primera exploració a la cavitat com la realitzada pel Club Muntanyenc Barcelonès als voltants de 1940; és evident que es tracta de la referència del Dr. Español i J. Villalta (CMB) realitzada el 1936 a la Balma dels Carrers de Lluçars, mentre que el Querant de Picalts ja havia estat explorat abans del 1923 per Mn. Joan Serra i Vilaró. Tractant-se doncs de dues cavitat ben diferenciades.
Pel que fa a la Balma dels Carrers de Lluçars, aquesta va estar habitada fins els voltants de l'any 1925.