Pou dels Grallons

En el llavi N d'una gran depressió de 12 m de diàmetre s'obre un ampli pou de 15 m de profunditat que arriba a la part superior d'una rampa força inclinada que origina una galeria de 16 m de longitud, tot arribant a una cambra d'uns 12 m d'alçada i on acaba la cavitat als 23 m de fondària.
De nou a la superfície i en el fons de la depressió, existeix una rampa relleix que envolta en bona part el pou principal i en el seu extrem oest s'obre un pouet de 3 m que porta a una galeria de 8 m de longitud, estreta i inclinada, que acaba en una finestra que dóna a un pou de 8 m i que no és més que la xemeneia que s'albira en el punt final de la cavitat.
Durant l'exploració es van poder observar les restes d'algun niu de gralles, molt pocs, (gralló = poll de la gralla).

L'accés es fa des de Bóixols per l'Obaga Negra i el coll de Llívia, seguint la pista en direcció a Hortoneda, als 6 quilòmetres aproximadament d'haver passat el Coll de Llívia trobem a la dreta una pista amb barrera en que està prohibida la circulació de vehicles. Des d'aquest punt de la pista barrada, podem remuntar pel vessant de l'esquerra de la pista en direcció NO durant 210 metres fins la cavitat, o bé seguir per la pista barrada durant 200 metres i llavors remuntar el vessant esquerre en direcció Oest un centenar de metres fins arribar a la cavitat.

De ben segur coneguda de fa temps pels ramaders de la zona, però no tenim notícies que hagués estat reconeguda espeleològicament abans.
Cap a l'any 2002-2003, a la propera masia de Cal Magí, al company Francesc Rubinat li fan esment del Pou dels Grallons però les explicacions no són gaire precises i pensa que és refereixen a l'avenc de Roca Senyús. Per aquesta mateixa època, companys del CE Lleida també tenen coneixement de l'existència de la cavitat, però pensen ha de tractar-se de l'Avenc B-3 de Plandellet i així deixen constància a la guia excursionista del Boumort (Cortès, M., 2005) i al mapa d'Editorial Piolet, encara que amb una situació errònia.
No és fins el 8 de setembre de 2019 que Josep Guarro localitza la cavitat i al cap de tres dies, l'11 de setembre de 2019, torna amb en Joan Carles Juderías i fan l'exploració i els treballs de catalogació. Per les poques dades que es disposen ha de ser amb tota probabilitat el Pou dels Grallons.
Al mapa de l'ICGC surt georeferenciat, però molt més al S d'on es troba realment.
En algunes pàgines web també en parlen, però el confonen amb el Pou Graller o Avenc del Plan de Ribes, a la Serra de Carreu.

1. Cortès Ribelles, Manuel.(2005).-La serra del Boumort i muntanyes veïnes. 1-380. Cossetània edicions.
2. Centre Excursionista de Lleida (2006).- Serra del Boumort Est. Mapa cartogràfic. Ed. Piolet. Barcelona

• Coordenades, situació, dades, topografia i fotos facilitades per Josep Guarro i Joan Carles Juderias.