Avenc de 25 metres de fondària a la serra d'Arçosa (la Baronia de Rialb).
La boca de 3,50x1 metre, dóna accés a un pou de 17 metres, a la base d'aquest s'inicia una galeria descendent de 2,40 metres d'amplada i que arriba fins a -25 metres. En aquest punt s'obre entre un caos de blocs, la comunicació mitjançant una grimpada, amb un pis superior de 16 metres de recorregut i una amplada màxima d'un metre. La cavitat està estructurada sobre una única diàclasi de direcció E10S.
Tipo: Avenc
Municipi: Baronia de Rialb, La
Comarca: Noguera
Unitat: Baronia de Rialb, la
Recorregut: 67 metres
Desnivell: 25 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio: Recollits el 18 de gener de 1970: Speonomus vignasi Escolà 1 exemplars mascle; 1 exemplar femella. Speophilus fonti Jeann. 280 exemplars.
Última revisió: 2012-11-17 12:42:57
Situació
Carregant mapa...
La cavitat s'obre en el vessant N de la serra d'Arçosa, a l'O del puig de Sant Marc, i en l'extrem O d'un pla gran molt boscat, quan aquest comença a baixar seguint el pendent de la muntanya i abans d'arribar a una depressió en forma de gran esquerda (a uns 30 metres a l'E d'aquesta i prop del seu extrem S). Es troba a 30 metres de distància de l'avenc del Mort. Coordenades aproximades sense massa precisió.
Història
Explorada per l'ERE del CEC el 1969, el quals tornen el 18 de gener de 1970. Els primers exploradors ignorant que el forat ja era conegut a la zona com Pou del Dring, li posaren el nom "Avenc de Pau Esteve", que era el nom del caçador que els va indicar la cavitat. Segons darreres informacions, la zona on es troben aquestes cavitats, estarien situades en un vedat de caça privat.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “El Pou del Dring (Baronia de Rialp, Alt Urgell)”. Cavernas (23):23-24. GEB. Badalona.
Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
Romero Rectoret, Dolores.(1972).-”Avance de los trabajos espeleológicos efectuados en la zona de Oliana (Lérida)”. Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Espeleologia pp:131-134.Barcelona.
