Pou de l'Enclusa

Boca embudiforme d'1,2 x 1,5 metres. El pou d'entrada (P.36) té un replà a – 13, punt on presenta la màxima longitud la diàclasi, l'amplada mai supera poc més d'un metre. Al fons del pou, un pas estret i una curta rampa  de pedres, comuniquen amb l'entrada del segon pou, de 23 metres de fondària i de dimensions més àmplies, assolint en el seu fons el punt de màxim desnivell.
La cavitat està estructurada sobre una diàclasi N-S i s'observen algunes formes litogèniques de tipus parietal a l'entrada i al tram final del segon pou.

Per la carretera de Can Maçana al monestir (per Santa Cecília), cal anar fins El Miracle i aquí (per l'anomenada drecera del Miracle) pujar fins a coll de Port (o de Porc). Al davant tenim la roca de l'Enclusa (o el Bacallà) i a l'esquerra el camí que va cap al pas del Príncep. Cal seguir el corriol que va cap a ponent (cap els Frares Encantats) i remuntar una canal instal·lada amb barres metàliques. Al capdamunt d'ella ens trobem a la “cua” del Bacallà i un corriol cap al S ressegueix la paret de ponent de la roca de l'Enclusa fins anar a trobar l'avenc.

De ben segur era una cavitat coneguda pels escaladors i pels monjos del monestir des de fa molts anys, però l'exploració més antiga de que tenim constància és la realitzada per membres del GES-CMB l'octubre del 1956.
Al llarg dels anys ha estat relativament poc freqüentat, malgrat ser el tercer avenc més profund de la muntanya de Montserrat.

1. Dades inèdites arxiu GES-CMB.
2. Rovira, J. (1970).- “El Pou de l'Enclusa” EspeleoSie (5): 25-28. SIE – CE Àliga. Barcelona.
3. Sandoval, J. (1995).- “Tres avencs de Montserrat” Excursionisme (236): 212-216. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.