Pou de Gel

S'accedeix a la cavitat, situada a l'obaga, entre les roques d'un enfonsament que dóna accés a una rampa gelada durant gran part de l'any, que arriba a un eixamplament on el fred es fa notar. El sòl presenta un gruix important de gel durant gairebé tot l'any. Es tracta d'un fenomen clàstic molt fracturat per on hi circula el corrent d'aire que provoca les baixes temperatures.

Hi han tres possibles accessos. Des d'Hortoneda seguirem la pista en direcció al Mas de les Feixes, en entrar a la Coma d'Orient seguirem la pista de l'esquerra, passant pels masos de la Coma i dirigint-nos cap el Prat Montaner, al qual arribarem després de trobar un dipòsit d'aigua situat a l'esquerra de la pista i poc després de passar una corba de 180º a l'esquerra.
Un altre accés es pot fer des de Bóixols, passant pel Coll de Llivia i el refugi forestal de Boumort, la pista baixa fins enllaçar en la Coma d'Orient amb la pista que puja des d'Hortoneda, ja indicada anteriorment.
El tercer accés es pot fer des d'Organyà, en arribar a Cabó seguirem cap a Senyús, abans d'arribar-hi ens desviarem a l'esquerra i seguirem la pista fins arribar al Prat Montaner.
Un cop arribats al Prat Montaner, seguirem un camí que puja a la dreta en direcció al Cap del Boumort, de seguida sortirem del camí i ens dirigirem a la dreta, passant les tarteres als peus dels cingles fins arribar a la cavitat, el recorregut des de l'inici al Prat Montaner es d'un quilòmetre.

Cavitat coneguda des de temps immemorial, ja es citada en escrits del segle XVIII per Francisco de Zamora, també és citada per Pascual Madoz el 1845 i per Puig y Larraz el 1896. Conseqüentment segueix apareixent en tots els catàlegs posteriors, no es fins l'any 2008 en que es publica per primera vegada la topografia de la cavitat, realitzada conjuntament pel GE Badalona i l'EC Gràcia en una exploració duta a terme el 30 de juliol del 2005.
La principal característica d'aquesta cavitat és que degut a les seves especials condicions d'ubicació, permet conservar el gel fins ben entrat l'estiu. Sembla ser que aquesta utilització com a pou de glaç durà fins poc temps abans de la guerra del 1936.