Pèrdua del Barranc de Cireres

Per un forat no practicable a l'esquerre del mateix llit del torrent, s'escolen quasi permanentment les aigües, però un 2 metres per damunt hi ha una segona boca que permet l'accés a l'engolidor. Un cop a l'altra banda de per on entra l'aigua hi ha un pas molt estret que un cop superat dóna a un ressalt de 2 metres al qual segueixen un altre de 3 i un pouet de 6 metres, una curta rampa i un altre ressalt de 3 metres porten al punt de màxima fondària on el pas es fa del tot impenetrable.
Els membres de la S.S.Plantaurel amb la intenció de fer una exploració el més seca possible, van desviar parcialment el cabal que penetraba a l'engolidor i van poder comprovar que la important surgència que hi ha en línia recta (3.500 metres) i a nivell del vessant dret de la Noguera Pallaresa ( 650 metres més avall) tenia  una gran variabilitat en el seu cabal en funció de l'aigua que entra per aquest engolidor.

Al NO del pic des Miques (2492 m.), al costat esquerre del llit del barranc de Cireres, que en aquest tram superior alguns mapes l'anomenen Ribereta de Rocablanca. La boca practicable es troba 2 metres per damunt de l'engolidor.

Descoberta l'estiu del 1977 per membres de la S.S. Plantaurel que únicament van poder entrar fins a l'estretor que hi ha a pocs metres de l'entrada degut a la gran quantitat d'aigua que s'escolava. L'estiu del 1979 el cabal era molt menor i van poder acabar l'exploració.

1. Géraud, Ph. (1978).- “Reconnaissance spéléologique du massif de la Roca Blanca” L'Echo des Tènébres (2): 4-6, S.S. Plantaurel
2. Géraud, Ph. (1979).- “Roca Blanca 1979”  L'Echo des Tènébres (5): 33-45, S.S. Plantaurel