Mina Superior de la Canal

La boca de 3,49x1,61 metres i amagada per la vegetació s'obre en un pla d'estratificació; el conducte original s'ha vist força alterat per l'extracció minera, afectant sobre tot la paret Oest de la galeria. Es tracta d'un conducte de 25,30 metres de longitud i lleugerament ascendent, a la meitat del seu recorregut trobem una àmplia sala de 9x9x3 metres.

Situada a la Roca de la Canal a Llastarri, poble actualment abandonat que pertany al municipi de Tremp (Pallars Jussà),
De la carretera N-230 en direcció a Pont de Suert, a l'alçada del quilòmetre 108,650 surt una carretera local que creua la Noguera Ribagorçana i segueix paral·lela al canal de Pont de Montanyana, després de recórrer 1,7 quilòmetres creuem el canal i seguirem per una pista només apta per a vehicles 4x4 on caldrà creuar a gual el barranc de Miralles fins a quatre vegades (cal tenir comte amb el cabal d'aigua). Després de recórrer poc més de 7 quilòmetres des de l'inici arribarem a la Roca de la Canal on s'obren les dues boques de les Mines de la Canal.

L'agost de 1910 Faura i Sans acompanya els biospeleòlegs Jeannel i Racovitza durant les seves excursions a la Conca de Tremp. Faura deixa constància d'una informació oral sobre una cavitat a Llastarri que anomenen Forat Negre.
L'any següent, concretament el 18 de juny de 1911, Jeannel i Racovitza arriben a Llastarri i visiten les Mines de la Canal, on fan una important recol·lecció de fauna.
Durant molts anys, fins el 1979 no es tenen notícies d'aquestes mines i encara ara desconeixem l'existència del Forat Negre. Aquesta relocalització de la cavitat la porten a terme els biospeleòlegs Oleguer Escolà i Jordi Comas, a la recerca de la fauna recol·lectada per Jeannel i Racovitza. Posteriorment es succeeixen moltes més visites, especialment de J. Fresneda, totes amb finalitats biospeleològiques.
El 27 de març de 2019 un equip format per membres del GELL – CE Lleida i de l'ERE – CEC visiten les cavitats tot fent els treballs pertinents de catalogació.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1979).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà). Vol. 3: 211 pp. (Notes biospeleològiques, per Xavier Bellés). Ed. Políglota. Barcelona.
2. Fresneda, J & Escolà, O. (2000).-”Distribución del género Stygiophyes Fresneda, 1998 y descripción de Stygiophyes aldomi allmorphus ssp.n (coleoptera, Cholevidae, Leptodirinae). Miscel·lània Zoològica 23.2:55-68. Museu d'Història Natural. Barcelona
3. Jeannel,R. et Racovitza,E.-G.(1912).- “Enumération des grottes visitées” 4e sér. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale(5e sér.): 572- 576. Paris

• Coordenades, situació, dades, topografia i fotografies aportades per Antoni Satorra, Alba Muro (GELL del CEL) i Francesc Rubinat (ERE del CEC).