les Foradades del Cabrit

L'accés es fa per la boca S, que presenta dues obertures: a la inferior cal arrossegar-se, mentre que a la de dalt s'arriba amb una cabriola força fàcil. Ens trobem davant una galeria de 7 metres per on cal avançar arrupits; de seguida podem copsar a l'esquerra un estret conducte de 3 metres que desemboca en dues petites boques amagades per les heures. També a l'esquerra i un xic més endavant surt una petita galeria que tot seguit acaba taponada per sediments. Seguint la galeria principal, de secció molt arrodonida, fa una ziga-zaga fins a trobar unes bifurcacions.
Des d'aquí es poden prendre tres direccions: la de més a la dreta podem observar com desemboca a l'exterior després de 4 metres; al costat esquerre es pot veure un foradet que més tard comunica amb una de les galeries de la bifurcació. La galeria del mig és formada per un conducte de 7 metres amb lleugeres giragonses i que torna a sortir a l'exterior, en un replà on creixen unes alzines. En aquest mateix replà trobem una segona boca que hi té accés i ja veurem més endavant.
Si des de la bifurcació hom segueix cap a l'esquerra, un conducte ens mena a una galeria de 5 metres on al mig trobem un important enfonsament, que se supera sense dificultats. Al final una segona bifurcació ens dóna dues opcions: a l'esquerra trobem una curta galeria on es circula arrupit i que de forma ascendent, tot fent giragonsa, ens condueix a un conducte força alt, però als pocs metres s'acaba molt estret; un foradet al terra d'aquesta galeria comunica amb la segona bifurcació.
Cap al costat dret de la darrera bifurcació, segueix la galeria fins a obrir-se formant un petit vestíbul; en un costat una boca dóna al replà d'alzines i, a l'oposat, dos reduïts conductes comuniquen amb el conducte alt. Cap endavant però, un pas acotat ens portarà al final de la cavitat, formant una àmplia terrassa.
A l'extrem N, la balconada és més àmplia, tot atansant-se cap al majestuós turó de les Nou Cabres; al costat E dos forats més petits ens aboquen al cingle.


La cavitat es desenvolupa al llarg d'un estrat de conglomerats molt definit; cap de les seves galeries sobrepassa el nivell d'aquest paquet de roca ben encaixada dins la gran massa rocosa del turó del Cabrit.
L'excavació de la cavitat ha estat propiciada per una xarxa d'interclàsis de direcció N-S i creuades per altres de direcció E-O.
El gran esvoranc de la galeria principal sembla originat per la mà de l'home.

Al peu del turó del Cabrit, sense cap camí que arribi.
Des del característic monòlit de la Cova del Drac i pel forat que mira cap a la canal de Santa Agnès, és a dir cap a l'E, podrem observar a la nostra esquerra un cingle que al final forma un turó separat, les parets del qual cauen verticals cap al fons de la vall. Cal resseguir aquesta cinglera fins molt a prop del collet que separa aquest turó anomenat el Cabrit, del cingle rocós. Davallarem per un bosc clar d'alzines altes tot resseguint les alteroses parets del Cabrit i, quan gairebé som a la base del turó, on a la nostra dreta es marca clarament la canal per on hem baixat, amb un petit cingle, observarem a la paret del turó una boca de cova molt propera a la desembocadura de la canal. A la boca s'accedeix per un replà cobert d'heures que, amb una corda d'assegurança, assolirem ràpidament.
També es pot accedir des del costat E de la muntanya: Aparcament de les Arenes – Riera Seca – Cruïlla dels Quatre Camins del Dalmau – Canal de Santa Agnès – Turó de les Nou Cabres.

Descoberta casualment el 21 de març del 1987 per membres de la SIS – CE Terrassa, a conseqüència d'un error en l'itinerari d'una excursió al turó de les Nou Cabres. El diumenge següent, dia 29 de març, es realitzà l'exploració completa i la topografia.

1. Badiella, Xavier (1988).- “ Les Foradades del Cabrit”. SIS (11): 19-23 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (53): 135-139.

• Fotografia extreta del blog: trailsantllorenc (de Lluís R. Hernández, de Matadepera)