les Estunes

Sortint de l'aparcament per la pista, de seguida trobem al costat N d'aquesta un conjunt d'esquerdes, aquestes són les més minses del conjunt, amb una amplada mitjana de 0,80 metres i un estat de conservació lamentable, amb molta brutícia.
Per la banda S de la pista, trobem dos línies de fractures principals quasi paral·leles, però amb moltes interseccions, la situada més a l'E, és la més àmplia i on es troba l'accés principal.
A l'esquerda situada més a l'O, hi trobem diversos encreuaments de fractures, amb un encaixament quasi perfecte de les parets, amb una amplada mitja de 1,30 metres. En un punt determinat fa un curiós i petit pis superior.
Les esquerdes en general són força humides i amb corrent d'aire.
Els 210 metres corresponen a la suma del recorregut de les dues esquerdes principals.
De les esquerdes més petites situades al N de la pista no hi ha topografia.

Anant per la carretera GI-524 de Banyoles a Santa Pau, en el punt quilomètric 31,500 trobem a l'esquerra de la carretera una zona habilitada per l'aparcament de vehicles, on hi han cartells informatius de les Estunes i els dos recorreguts que s'hi poden fer, (es troba en un estat de conservació bastant deplorable).
Les coordenades estan situades a la meitat del recorregut de les esquerdes principals situades al Sud de la pista.

Conegudes i visitades des de temps immemorials; de fet ja apareixen citades en la majoria de catàlegs antics d'autors habituals, Casiano del Prado, Puig y Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans, etc.
El Gefoma (Foment Martinenc) les explora i topografia el 17 de juny de 1981.
En els darrers anys s'han condicionat parcialment, amb petites passarel·les exteriors per facilitar el pas entre les esquerdes i la senyalització del recorregut, però no s'hi fa manteniment i dóna una sensació d'abandonament.