Balma amb tres curtes galeries a Taradell. La llegenda diu que s'hi refugiava el bandoler Perot Rocaguinarda.
Petita cavitat formada per dues galeries paral·leles, més o menys de la mateixa longitud, uns 10 metres cadascuna, i una de més petita separada uns metres.
Tipo: Cova
Municipi: Taradell
Comarca: Osona
Unitat: Guilleries, les
Recorregut: 26 metres
Desnivell: 1 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Gresos
Bio:
Última revisió: 2014-02-20 12:37:16
Situació
Carregant mapa...
Des de Taradell cal seguir la carretera B-520 en direcció a Viladrau. En arribar al Coll de Mansa s’ha de deixar el vehicle i pujar pel camí que segueix la carena que porta a l’Enclusa. Per la dreta d’aquest significatiu relleu osonenc hi ha un pujador que permet guanyar la part superior del cingle. Seguint el camí en direcció a Taradell cal abocar-se al costat que mira al torrent de Mansa. Un petit grau permet baixar fins al replà on hi ha la cavitat.
Història
Segons la llegenda, fou refugi del bandoler Perot Rocaguinarda (1582-1635?) i la seva banda. Durant la guerra civil (1936-39) va tornar a servir com amagatall. Indret de visita obligada per als excursionistes que recorren els senders de Taradell. Coneguda des de temps immemorials. La primera cita espeleològica correspon a M. Faura i Sans (1908) que l'esmenta simplement com Roc-Guinart i la qualifica de poc important. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1982) es dóna compte de la seva situació i de la seva minsa importància. El febrer del 2014 membres de l'ERE – CEC la visiten i fan l'única topografia que coneixem.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
Garcia i Quera, Oriol. Rocaguinarda. Barcelona: Cim Edicions, 2003. (Còmic que inclou un annex de Jordi G.Quera, amb excursions pels indrets freqüentats pel bandoler, entre ells les Cuines de Rocaguinarda)
Actualització de dades topografia i fotografies: ERE – CEC