Espeleo World

la Tuta

Cova de 83 metres de recorregut a Castellar de n'Hug


Una gran boca obra la cavitat i dóna pas a un ampli vestíbul il·luminat exteriorment, terraplenat i adaptat per a refugi del bestiar. Són corrents aquí seccions de 5 a 6 metres d'ample amb algunes cúpules de 6 a 9 metres d'alt, que desapareix a uns 24 metres de l'entrada, després de passar una petita barrera de pedres feta pels pastors mateixos. A partir d'aquest punt comença la rampa descendent, alhora que disminueix l'amplada a un metre, l'alçada augmenta fins als 12 metres. La rampa fineix a la sala més gran de la cavitat, produïda per la intersecció de diverses diàclasis, que produeixen petites galeries transversals amb notables processos clàstics. A pesar de les diverses i variades topografies que es coneixen d'aquesta cavitat, no hi ha consens a l'hora d'establir les mides reals de la cavitat. Així trobem que el recorregut oscil·la des dels 60 metres que els hi atorga el GELERA, fins els 110 metres del GIE, i pel que fa al desnivell el ball de xifres va des dels -6 fins els -13 metres. La revisió de la poligonal realitzada per l'equip de l'EspeleoÍndex dóna 83 metres de recorregut i -11metres de fondària.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Castellar de n'Hug
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Alt Llobregat
  • Recorregut: 83 metres
  • Desnivell: 11 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Coleòpters · Speonomus delarouzeei (Español) · Troglophyes cenarroi
  • Última revisió: 2013-06-02 15:32:06

Situació


Des de Castellar de n'Hug sortirem per la part oriental del poble en direcció a La Ribera i des d'aquest a l'Erola, des d'aquest nucli de cases, en 400 metres arribarem a la collada de l'Erola, on a la dreta hi ha la bassa d'aigua que basteix el poble, i des d'on divisem la gran boca de la cova, 160 metres més endavant, a la dreta, trobem la font dels Torrents. En aquest punt trobarem un sender a l'esquerra en direcció O, que en 325 metres ens portarà fins la boca de la cova.

Història

Coneguda des de temps immemorial. La primera cita que coneixem és deguda a la descripció que fa Artur Osona de dues excursions realitzades a les fonts del Llobregat, la primera els dies 24 al 27 de març de 1882, en aquesta excursió l'acompanyen Ramon Arabía i Gabriel Miró (butlletí Associació d'Excursions Catalanes nº 46-47) i l'altra la porta a terme entre els dies 7 al 10 d'abril del 1882, en la qual l'acompanyen C.A. Torras i Carles Gràcia (L'Excursionista nº 42; Associació Catalanista d'Excursions Científiques) i on en ambdues publicacions, fa exactament la mateixa breu ressenya de la Tuta, encara que sembla ho faci més per referències que no si l'hagués visitat. Escriu que la cova va ser refugi dels cristians de l'atac dels sarraïns i que el mot tuta prové del llatí (guardar, refugi,...).
Aquesta primera cita és recollida en els catàlegs antics (Puig y Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans).
No es tenen més notícies fins que el 19 de juliol del 1959 és explorada totalment i topografiada per membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia. Sembla que abans però, havia estat visitada (al voltant del 1950) per Francesc Español amb finalitats biospeleològiques.

Topos

topo la Tutatopo la Tutatopo la Tutatopo la Tutatopo la Tutatopo la Tuta

Media

foto la Tutafoto la Tutafoto la Tutafoto la Tutafoto la Tutafoto la Tutafoto la Tuta

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).-”l'Urgel, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg espeleològic de Catalunya. (Vol. 5): 1-234. Políglota. Barcelona.
  2. Osona, Arthur.(1882).-”Excursió particular a Ripoll, Montgrony, Fonts del Llobregat, Bagà y Berga, los dies 7 a 10 de abril 1882” L'Excursionista (42):39-46. Associació Catalanista d'Excursions Científicas.
  3. Osona, Arthur.(1882).-”Excursió col·lectiva a Ripoll, al Montgrony y a las Fonts del Llobregat.” Butlletí de la Associació d'Excursions Catalanas (46-47):138-146.
  4. Porta, F. (1959).- “La Tuta”. Cordada (51):14.
  5. Robert, A. (1977).-”La Tuta: una vella però desconeguda cavitat”. Mai Enrera (137):23-24. CE Gràcia.
  6. Tolrà, A.(1981).-”Contribución espeleológica para el conocimiento de cavidades del Alt Berguedà”. Boletín espeleológico SIEP (13):3-32. SIEP-CE Poblet. Barcelona.
  7. Torra,A.(1979).-”Contribució a l'estudi de la zona càrstica de les fonts del Llobregat (Barcelona)”. Butll. Divul. Espel. (0):23-33. ERE-AE Catalunya.