la Saiola

La boca, d'uns 2 metres d'alçada condueix als pocs metres a un punt estretíssim que dóna pas a un pou de 4,5 metres. Des d'aquí, un ressalt de 2 metres ens porta al fons del pou, tot recobert de finíssima sorra i amb les parets de la roca completament llisa degut a l'acció de l'aigua. Una rampa de 8 metres ens fa arribar a un petit pas que cal passar arrossegant-se i que s'endinsa 15 metres, punt on la galeria s'eixampla un xic més i el terra torna a estar recobert de sorra i on, normalment resta tancada la cavitat. Aquest punt és un pas sifonant que quan es pot desobstruir permet l'accés a un seguit de conductes i galeries escalonades que van enfilant-se entre estretors i passos remuntants que totalitzen més de 160 metres de recorregut estimat i que poques vegades s'han pogut explorar, tant sols coneixem dues exploracions.
La Saiola, quan raja, és tot un espectacle. L'aigua surt de terra i a cops és tanta la força que té que fins i tot fa borbolls. És de totes les fonts temporals de la zona la que més aigua llança a l'exterior. L'aigua és recollida als pocs metres pel torrent del mateix nom. Quan és molta l'aigua que llança a l'exterior, té un altre forat que li serveix de sobreeixidor, situat a uns 10 metres més amunt i impenetrable.
Desnivell: 58 m. (- 11 / + 45). Dades topogràfiques a revisar, basades en croquis del 1955.

Des del quilòmetre 13,750 de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, surt a la dreta un ample camí que va cap a la casa de la Boada. Un cop travessada per primer cop la riera de Rellinars, punt on a l'esquerra es troba la font de Carlets, s'arriba a un replà a la dreta del camí (la Feixa del Gram). Un cop passat aquest punt seguirem pel primer trencall a la dreta que porta a l'antiga casa de la Calsina. S'ha de seguir durant poc més d'un quilòmetre i veurem que el camí s'eixampla una mica i al cantó esquerre hi ha restes d'una antiga carbonera. Des d'aquest punt surt un corriol que baixa fins la riera i porta a la boca mateix de la Saiola.
Poc abans d'arribar, a l'esquerra del camí, es troben dues petites boques que donen al que anomenen Avencó de la Saiola, i que de moment hem optat per no catalogar.

Malgrat ser coneguda des de temps immemorials, la primera notícia espeleològica que coneixem són les exploracions portades a terme durant el mes de febrer del 1955 per membres del GES – CMB (Delegació a Terrassa) i restaren pràcticament oblidades, malgrat que en aquell moment van poder explorar una sèrie de galeries que van calcular en 186 metres de desenvolupament i que després van restar tapades pels sediments en el punt més baix de la cavitat, tal i com van poder constatar el GE Badalona i la SIS – CE Terrassa que van fer treballs per la zona a principis dels anys 1970's.
No és fins l'agost del 2003 que Marc Anglès (SIS) pot superar el pas sifonant de la Saiola i comprovar que tal i com deien els del GES l'any 1955, la cavitat seguia per unes galeries remuntants.
La primavera del 2004 va ser molt plujosa i totes les fonts van entrar en activitat. El 2 d'octubre del mateix 2004, diferents membres de la SIS poden tornar a entrar i arribar al final de la cavitat, tot cercant possibles continuacions i alguna hipotètica sortida a l'exterior. Encara, poc temps després tornen a fer una segona entrada tot comprovant dades topogràfiques, d'una topografia que per cert encara no s'ha pogut veure i poder comparar amb el croquis del 1955.

1. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2004).- “Dinàmica càrstica a la vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 135-144. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

2. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2007).- “Les surgències del vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (113): 199-212. Terrassa.

3. Cardona, F.; Miret, F.; Salvador, F. (1979).- “Las surgencias del 'Torrent de la Saiola' (Serra de l'Obac)”. Cavernas (21): 3-43. Grup d'Espeleologia de Badalona.

4. Freixes, A.; Monterde, M.; Cervelló, J Mª (1983).- “El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt de l'Obac. El carst experimental de Rellinars”. 57 pp. Espeleo Club de la Unió Excursionista de Sabadell.

5. Vives, Salvador (1978).- “Les fonts intermitents de la Serra de l'Obac”. SIS (6): 12-26/Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (16): 580-594. Terrassa.