la Roca Foradada de Can Gol

Cavitat artificial excavada en un bloc isolat de granit. Superfície interior de més o menys 4 m2 . Te una alçada interior màxima de 1,30 m.
Es tracta d'un gran bloc granític esferoïdal buidat per la mà de l'home. A l'exterior hi ha dues lloses que podrien haver tapat l'obertura, en cas que s'hagués utilitzat com a enterrament. Pels voltants s'ha localitzat ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona, i també algunes ascles de sílex. En la prospecció efectuada l'any 1992 es va poder observar l'existència de grans blocs monolítics situats al nord-est de la Roca Foradada, que pel context que presenten, podrien ésser interessants arqueològicament. No obstant, tot i haver buscat l'existència d'algun element indicatiu, el resultat no va ser positiu en aquest sentit. A 20 metres més a l'est de la mateixa Roca Foradada, es va observar l'existència de pedres alineades en forma de parament, així com 6 fragments de ceràmica ibèrica trobats en el vessant. Totes aquestes troballes van ser possibles, en bona part, pel fet que hi havia grans clarianes al bosc com a conseqüència d'un incendi que va cremar la vegetació.

Al barri de les Roquetes a Vilanova del Vallès, pujant pel carrer del Lliri entrem per poc dins del terme de La Roca del Vallès. El final es un cul de sac amb un petit eixamplament on es pot deixar el cotxe. En aquest punt hi ha una cadena que barra el pas, la creuem i seguim les senyals del PR C-36. Estem entrant dins del Parc de la Serralada Litoral. A 5 minuts hi ha una fita del Parc que indica cap a la dreta la situació de la Roca Foradada.

Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica “grollera de les mateixes característiques que l’apareguda en la resta d’elements sepulcrals megalítics de la zona” i alguns fragments d’època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument.
Aquestes dades i l’existència d’alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d’una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datat entre el Calcolític i l’Edat del Bronze. A l’exterior del monument s’observen algunes restes d’altres construccions antigues, si bé se’n desconeix la seva funció i cronologia.

1. GES – CMB.(1961).-Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona (I):1-95. CM Barcelonès.Barcelona.

• Dades aportades per Toni Inglès i Martí Romero (ERE-CEC).
• http://www.laroca.cat
• http://patmapa.gencat.cat
• Foto Centre Excursionista de Terrassa