la Roca dels Moros

L'abric està format per un dels nombrosos blocs que s'han desprès dels estrats rocosos de les terrasses que voregen el riu Set, les quals al ser soscavades per les aigües s'han enfonsat sobre els bancs inferiors.
Es tracta d'una petita balma en forma d'abric, on es troben representats un conjunt de pintures rupestres d'art llevantí format per unes 52 figures humanes i de fauna pintades en color vermell, blanc i negre, d’estil naturalista-estilitzat i algunes amb traços esquemàtics. De totes les escenes representades destaca la que ha estat interpretada com una dansa fàl·lica, grup situat a l'extrem inferior dret i constituïda per onze figures. La resta de representacions es troben distribuïdes per la superfície de la paret entre les que es troben una escena de cacera, un altre conjunt amb dones aparellades, un grup de tres braus que s'alternen amb representacions femenines, i algunes cabres i cérvols. A la part superior esquerra hi ha un altre grup representant una escena de caça, però de caràcter més esquemàtic, acompanyat d'una figura indeterminada del mateix estil.
Juntament amb les pintures i sovint sobreposant-se a aquestes, en la balma es troben diverses inscripcions grafitades. Es tracten d’uns 250 signes gravats en alfabet ibèric i llatí, així com alguns gravats de fauna.
Aquestes representacions, si bé presenten dificultats d'interpretació, semblen tenir caràcter votiu. Al peu de l'abric van ésser recollits materials lítics i ceràmics, consistents en algunes laminetes de sílex sense retocar, una ascla denticulada, diversos fragments de ganivets de sílex i tres mitges llunes, uns quants fragments de ceràmica ibèrica, i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada hispànica. A les excavacions realitzades a la base de la balma l’any 1989 van aparèixer materials ceràmics de finals del neolític-edat del bronze i d’època romana. Es considera que aquest lloc va tenir una ocupació des del 7.000 fins al 100 a.C. 

Sortirem del Cogul per la part N del poble, seguint en direcció E per una carretera local, als 225 metres arribem a una cruïlla, per l'esquerra ens portaria a Castelldans, haurem seguir recte per la pista asfaltada que es dirigeix a Albagés. Després de recórrer 480 metres, a l'esquerra, trobarem l'aparcament i el Centre d'Interpretació de la Roca dels Moros. 

Fou descoberta el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet, el qual anava acompanyat per la canalla del poble. Com a molts altres indrets del territori, al considerar que es tractava d'una cosa molt antiga l'anomenen Roca dels Moros. El mateix any, en Ceferí Rocafort les dóna a conèixer com a Coves de Cogul, pel municipi on està situada. Aquell mateix any són visitades per Ll. Marià Vidal i l'Historiador i arqueòleg francès H. Breuil. El 1909 en M. Faura i Sans la cita com cova de les Pintures. L'any 2008 es construeix el Centre d'Interpretació de la Roca dels Moros. 
Actualment està habilitat per visites turístiques, us podeu informar en el web: www.catalunya.com/roca-dels-moros-17-16003-194?language=es 

1. Almagro, M.(1952).-”El covacho con pinturas rupestres de Cogul, (Lérida)”. Instituto de Estudios Ilerdenses. 93 págs.
2. Alonso, A.; Grimal, A.(2003).-III Trobada d'estudiosos de la comarca de les Garrigues.
3. Alonso, A.; Grimal, A.(2007).-L'Art rupestre del Cogul. Primeres imatges humanes a Catalunya
4. Bégoüen, C.(1912).-”Une excursion aux fresques préhistoriquesde Cogul, prés Lérida) Bulletin de la Société Arqueologique du Midi.
5. Breuil, H.(1908).-”Les pintures quaternaries de la roca del Cogul”. Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda (any I):10-13.
6. Breuil, H.; Cabré, J.(1909).-”Les pintures rupestres du Bassin Inférieur de l'Ebre”. L'Anthropologie (XX):1-21. París.
7. Breuil, H; Cartailhac, E.;.(1908).-”Nouvelles cavernes à peintures decouvertes dans l'Aragon, la Catalogne et les Cantabres”. L'Anthropologie (1908):371-373. París.
8. Cabré, J.(1915).-”El arte rupestre en España”. Com. Inves. Paleon. Y Preh. (I):229 págs. Madrid.
9. Gallart i Fernàndez, Josep; Graells i Fabregat, Raimon.(2010).-”VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Vinaixa, 24 d'octubre de 2009”. Cabal de petjades
10. Herrera i Ges, M.(1908).-”¡¡Al Cogul!!”. Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda (10):1-10.
11. Marqués, Giordano; Piñol, Isidre; Viñas, Ramon.(2010).-”VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Vinaixa, 24 d'octubre de 2009”. Cabal de petjades.
12. Marià Vidal, Ll.(1908).-”Las pinturas rupestres de Cogul”. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1908):544-550. Barcelona.
13. Mas, D.(1980).-Aportació a la carta arqueològica de la vall del riu Set
14. Obermaier, H.(1929).-Reallexikon der Vorgeschichte
15. Pan, I. del; Wernet, P.(1915).-”Interpretación de un adorno en las figuras humanas masculinas de Alpera y Cogul”. Ensayo de etnografia comparada.
16. Panosa Domingo, M. Isabel; Rodà de LLanza, Isabel; Untermann, Jürgen.(2014).-Revista d'Arqueologia de Ponent
17. Rocafort, C.(1908).-”Les pintures rupestres de Cogul”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (158):65-73.
18. Rocafort, C.(1908).-”Les exploracions arqueològiques de Cogul”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (162):212-213.
19. Viñas, R.; Sarrià, E.; Alonso, A.(1983).-La pintura rupestre en Cataluña. 71 pags. Barcelona

• Dades extretes del web (invarque.cultura.gencat.cat)