la Grallera d'odèn

Una boca allargada dóna pas a un pou de bones dimensions que baixa verticalment poc més de 40 metres per incidir en una planta molt inclinada que comunica ràpidament amb un petit pou d'uns 8 metres al fons del qual queda tancada la cavitat. Les parets presenten força presència de guano de les gralles i tant a la rampa com a la base hi ha també molt de guano i un cúmul de materials orgànics en descomposició.
Les dues topografies existents presenten forces diferències, especialment al tram final, on una (1963) la rampa de la cota -40 és molt curta i apareix com un únic pou i l'altra (1978) en que la rampa és molt més llarga i vol presentar dos pous. L'amic F. Fadrique que va fer el descens el 23-9-2017 ens comenta que van haver de fer una reinstal·lació per baixar l'últim pou, és per això que creiem que potser és més fiable la de 1978, encara que potser caldria fer-ne una de nova i de més fiabilitat. La fondària en una és de 54 metres i en l'altra és de 56 metres.

Anant per la carretera C-463 (de Sant Llorenç de Morunys al Pont d'Espia), quan s'arriba al km. 26,885, just davant de les antigues escoles d'Odèn, surt un trencall a la dreta que, en pocs metres porta a la casa del Call d'Odèn. Des d'aquí surt una pista (camí de l'Estany) que de primer es dirigeix en direcció NE fins, al cap d'uns quilòmetres, canviar de direcció bruscament i girar cap a ponent per enfilar-se cap a la Serra d'Odèn o de Campelles. Passa molt a la vora de la collada de l'Estany i canvia de vessant. A partir d'aquí cal prendre una pista que surt a la dreta (en direcció a la Gespeguera) i ressegueix la Serra de Campelles pel seu vessant NO fins arribar a l'alçada de la font del Pó i aleshores anar a trobar el vessant contrari (vall del riu d'Odèn) fins a trobar una gran tartera que cal començar a baixar procurant anar cap a l'esquerra (segons el sentit del descens) i accedir a una altra tartera al límit de la qual es troba la cavitat. No cal dir que l'accés s'ha de fer amb vehicle 4x4.

Coneguda de temps pels pastors de la zona, és indicada a Montserrat Ubach que junt amb els seus pares (C. Tarrès i J. Ubach) la localitzen durant els dies 14 al 19 l'abril de 1963 i ella fa un descens parcial amb els 20 metres d'escala que portaven. En aquells mateixos dies també van localitzar un altre avenc, el que poc després es denominaria Avenc Montserrat Ubach. A partir d'aquí s'inicia l'Operació Solsonès i els primers dies de juny del mateix any un equip format per J. Subils, J. Senent, E. Sabaté i M. Ubach porten a terme l'exploració de la cavitat tot denominant-la Avenc de les Gralles, que publiquen l'any següent a la revista del CEC: Montaña nº 90.
Ja no es torna a tenir cap més notícia de l'avenc, però l'any 1978, Daniel Vergés (EPR) del GES-CMB explora una grallera a la zona d'Odèn, tot batejant-la com Forat de la Grallera, i passa les referències a l'equip que confecciona el Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980), però les dades de situació són errònies o els redactors no les van saber interpretar, ja que es situa sota el Puig Sobirà, a l'altre vessant del riu d'Odèn. Les dues topografies tenen sensibles diferències, encara que la fondària és gairebé la mateixa.
Han de passar molts anys, concretament fins el 2007, quan S. Codina del CE del Solsonès fa referència de la cavitat i l'anomena Grallera d'Odèn, tot pensant que és la cavitat descrita per Vergès (Corriol nº 147), donant una situació prou correcte i que també surt reflectida al Catàleg Espeleològic de Catalunya (2009) de Jordi de Vallès.
Deu anys més tard, el 23 de setembre de 2017, membres de la 'Comissió per a la protecció de l'avenc Montserrat Ubach' dins del Projecte Francesc Español de recerca biospeleològica, acompanyats pel Pep del Call i amb les indicacions donades per Joan Sabata Irla, antic pastor que coneixia l'avenc, poden aconseguir localitzar-lo i fer una exploració ràpida (Floren Fadrique i Eduard Badiella) amb finalitats biospeleològiques.
Amb totes aquestes dades s'arriba a la conclusió que l'Avenc de les Gralles (1963) i el Forat de la Grallera (1978) són la mateixa cavitat. A Odèn la coneixen simplement com la Grallera, i no en coneixen cap més, però donada la quantitat de cavitats anomenades així s'ha decidit mantenir la denominació que va fer Salvador Codina com la Grallera d'Odèn. 

1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 5):1-233. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Codina, S. (2007).- “La Grallera d'Odèn” Corriol (147): 10-11. Centre Excursionista del Solsonès. Solsona.
3. Subils, J.; Senent, J.; Escolà, O.(1964).-”Operació Solsonès”. Montaña (90):47-55. Centre Excursionista Catalunya.
4. Ubach, Montserrat; Escolà, Oleguer.(1968).-”Operació Solsonès – campanyes 1962 a 1965 (primera etapa). Espeleòleg (5):158-162. ERE-Centre Excursionista de Catalunya.
5. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 384 pp. Espeleo Club de Gràcia/Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Dades de situació, coordenades i fotografies facilitades per Montserrat Ubach (Sarawak). També es pot consultar el blog: avencmontserratubach.blogspot. Apunt dins la secció: Projecte Francesc Español (28-9-2017)