La
cavitat segueix, en tot el seu recorregut, una rampa descendent. En
els primers metres és bastant alta de sostre i el sòl és cobert
per blocs. A continuació segueix per una obertura molt més estreta,
el sostre baixa notablement i la galeria guanya en amplada. El sòl
està parcialment ocupat per còdols. El punt més baix, molt
variable segons l'època, es troba ocupat per un o dos bassals
d'aigua. Hi ha notícies que en èpoques d'estiatge s'ha pogut
progressar uns 3 o 4 metres més per una galeria de reduïdes
dimensions i fins i tot sembla que (GIE, 1965) en algun moment es
podria arribar a una sala inferior i un conducte ascendent.
Tot
sembla indicar que es tracta de una surgència ocasional en règim de
trop-plein,
relacionada amb les diferents fonts que es troben en un nivell
inferior. L'extrema violència i gran cabal amb que sorgeix
l'aigua per la boca en algunes ocasions, així com la dependència no
immediata amb les pluges torrencials, permet suposar l'establiment
d'un mecanisme normal d'emissió amb un altre típicament de font
vauclusiana.
N.
Llopis Lladó creia que la zona d'absorció hauria de situar-se en
les dolines dels Planells de Llaberia.
En
època de sequera (agost 2021) es van poder baixar uns 3 m més fins
arribar a una petita sala més àmplia que podria ser la citada pel
GIE el 1965. Una incursió subaquàtica (abril 2014) va permetre
avançar uns metres més però el sostre baixa considerablement i es
converteix en un laminador que sembla tenir continuïtat.
Tipo: Cova
Municipi: Capçanes
Comarca: Priorat
Unitat: Serra de Llaberia - Colldejou
Recorregut: 28 metres
Desnivell: 12 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2023-02-08 16:13:53
Situació
Carregant mapa...
Des
de la població de Capçanes, anirem pel costat del celler de la
Cooperativa, pel carrer Llaberia, que ens portarà al camí del
Collet. Aquest
camí, que es dirigeix al mas del Collet, és d'accés restringit als
vehicles, ja que ens trobem dins de l'Espai Protegit de la Serra de
Llaberia. Passat
dit mas, continuarem pel camí del Ramer i el barranc de la Fou. Abans
que la pista creui el barranc, agafarem un camí senyalitzat a la
dreta, que es dirigeix cap a la costa d'en Felip. A
poc, i passada la font de la Mata, creuarem el torrent i abandonarem
aquest camí per agafar un caminoi que puja per l'esquerra i ens
porta a la cavitat en pocs minuts.
Història
Coneguda
des de temps immemorials. Segons J. Ferraté la primera exploració
va ser portada a terme l'any 1909 i hi van tornar el 1915 (Agrupació
Excursionista de Reus), tot fent un senzill croquis i observant
notables diferències en el tram final, respecte a la visita de sis
anys abans. El mateix Ferraté explica que: De
vegades la gent del país ha tapat la boca per mig de grosses pedres,
més la intensíssima força de l'aigua l'ha desembarassat de nou,
com burlant-se d'aquelles joguines dels homes i és sens dubte per
les diguem-ne folleries d'eixa cavitat que ha sigut batejada amb el
nom de La Fou
(sic). Una mica més endavant diu: ...de
la boja cavitat,
És curiós l'origen etimològic que fa Ferraté, confonent el
topònim fou
(gola d'un avenc; gorja; deu; font) amb el mot francès fou
(boig).
Cap
a 1934 o 1935 és visitada i topografiada per N. Llopis Lladó (Club
Muntanyenc Barcelonès).
Durant
els anys 1960 va ser molt visitada per diferents grups espeleològics,
podent observar els diferents canvis de nivell de l'aigua.
El
26.04.2014 membres del GE Badalona decideixen fer una exploració
subaquàtica del sifó amb el seu nivell alt (-9 m.), aquesta
incursió va ser efectuada per Jordi Yherla avançant uns 25 metres
pel conducte principal i 15 m més per una derivació, fins que
l'estretor del conducte el va fer impossible continuar. No
seria fins al 31.08.2021 que tornen a la cova en època de sequera,
amb el nivell d'aigua més baix, per poder progressar uns metres més
i arribar a una saleta més amplia on troben altra vegada el sifó.
Es fa una nova topografia.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg
espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la
Ribera d'Ebre. Políglota:
283 pp. Barcelona.
Escolà,
O.; Raventós, JA. (1965).- “La cueva de 'la Fou' en Capçanes”.
Montaña
(96): 51-58
Ferraté,
J. (1918).- Espeleologia
de les comarques tarragonines.
133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
Montserrat,
A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i
Priorat (i III)”. Espeleòleg
(34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya.
Barcelona.
Foto
boca en activitat, Albertcots 12-4-2009 extreta de la web:
www.324.cat/elmeu324/foto116089/la-fou-de-capçanes
Actualització
de dades, topografia 2021 i fotografies extretes del web: geb.cat
(del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 13-12-2021. Text i
fotografies: Enric Porcel, Josep Lluís Moldes, Xavier Samarra i
Josep Cuenca (GEB)