La
cavitat segueix, en tot el seu recorregut, una rampa descendent. En
els primers metres és bastant alta de sostre i el sòl és cobert
per blocs. A continuació segueix per una obertura molt més estreta,
el sostre baixa notablement i la galeria guanya en amplada. El sòl
està parcialment ocupat per còdols. El punt més baix, molt
variable segons l'època, es troba ocupat per un o dos bassals
d'aigua. Hi ha notícies que en èpoques d'estiatge s'ha pogut
progressar uns 3 o 4 metres més per una galeria de reduïdes
dimensions i fins i tot sembla que (GIE, 1965) en algun moment es
podria arribar a una sala inferior i un conducte ascendent.
Tot
sembla indicar que es tracta de una surgència ocasional en règim de
trop-plein, relacionada amb
les diferents fonts que es troben en un nivell inferior.
L'extrema violència i gran cabal
amb que sorgeix l'aigua per la boca en algunes ocasions, així com la
dependència no immediata amb les pluges torrencials, permet suposar
l'establiment d'un mecanisme normal d'emissió amb un altre
típicament de font vauclusiana.
N. Llopis Lladó creia que la zona
d'absorció hauria de situar-se en les dolines dels Planells de
Llaberia.
Hom pot observar notables
diferències morfològiques i espeleomètriques en la comparació de
les dues topografies que acompanyem: Llopis (1934 o 1935 ?) i la de
l'ERE – CEC (1965).
Des de la població de Capçanes cal
prendre el camí de Pratdip (PR – C91) i seguir-lo fins passat el
Mas del Collet on s'uneix momentàniament amb el camí de Llaberia
(GR-7). Es passa vora la font de la Mata i en el cingle superior, al
seu peu, vora la confluència de la Vall de Capçanes i el Barranc
del Tortó es troba la cavitat. Existeixen cartells indicadors.
Coordenades aproximades.
Coneguda des de temps immemorials.
Segons J. Ferraté la primera exploració va ser portada a terme
l'any 1909 i hi van tornar el 1915 (Agrupació Excursionista de
Reus), tot fent un senzill croquis i observant notables diferències
en el tram final, respecte a la visita de sis anys abans.
El
mateix Ferraté explica que: De vegades la gent del país
ha tapat la boca per mig de grosses pedres, més la intensíssima
força de l'aigua l'ha desembarassat de nou, com burlant-se
d'aquelles joguines dels homes i és sens dubte per les diguem-ne
folleries d'eixa cavitat que ha sigut batejada amb el nom de La Fou
(sic). És curiós l'origen etimològic que fa Ferraté, confonent el
topònim fou (gola
d'un avenc; gorja; deu;font) amb el mot francès fou
(boig).
Cap a 1934 o 1935 és visitada i
topografiada per N. Llopis Lladó (Club Muntanyenc Barcelonès).
Durant els anys 1960 va ser molt
visitada per diferents grups espeleològics, podent observar els
diferents canvis de nivell de l'aigua.
Copyright © Espeleoworld 2022.