Espeleo World

la Fou de Capçanes

Coneguda surgència a Capçanes (Priorat)


La cavitat segueix, en tot el seu recorregut, una rampa descendent. En els primers metres és bastant alta de sostre i el sòl és cobert per blocs. A continuació segueix per una obertura molt més estreta, el sostre baixa notablement i la galeria guanya en amplada. El sòl està parcialment ocupat per còdols. El punt més baix, molt variable segons l'època, es troba ocupat per un o dos bassals d'aigua. Hi ha notícies que en èpoques d'estiatge s'ha pogut progressar uns 3 o 4 metres més per una galeria de reduïdes dimensions i fins i tot sembla que (GIE, 1965) en algun moment es podria arribar a una sala inferior i un conducte ascendent.
Tot sembla indicar que es tracta de una surgència ocasional en règim de trop-plein, relacionada amb les diferents fonts que es troben en un nivell inferior.
L'extrema violència i gran cabal amb que sorgeix l'aigua per la boca en algunes ocasions, així com la dependència no immediata amb les pluges torrencials, permet suposar l'establiment d'un mecanisme normal d'emissió amb un altre típicament de font vauclusiana.
N. Llopis Lladó creia que la zona d'absorció hauria de situar-se en les dolines dels Planells de Llaberia.
Hom pot observar notables diferències morfològiques i espeleomètriques en la comparació de les dues topografies que acompanyem: Llopis (1934 o 1935 ?) i la de l'ERE – CEC (1965).

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Capçanes
  • Comarca: Priorat
  • Unitat: Serra de Llaberia - Colldejou
  • Recorregut: 20 metres
  • Desnivell: 9 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-02-21 11:38:36

Situació


Des de la població de Capçanes cal prendre el camí de Pratdip (PR – C91) i seguir-lo fins passat el Mas del Collet on s'uneix momentàniament amb el camí de Llaberia (GR-7). Es passa vora la font de la Mata i en el cingle superior, al seu peu, vora la confluència de la Vall de Capçanes i el Barranc del Tortó es troba la cavitat. Existeixen cartells indicadors.
Coordenades aproximades.

Història


Coneguda des de temps immemorials. Segons J. Ferraté la primera exploració va ser portada a terme l'any 1909 i hi van tornar el 1915 (Agrupació Excursionista de Reus), tot fent un senzill croquis i observant notables diferències en el tram final, respecte a la visita de sis anys abans.
El mateix Ferraté explica que: De vegades la gent del país ha tapat la boca per mig de grosses pedres, més la intensíssima força de l'aigua l'ha desembarassat de nou, com burlant-se d'aquelles joguines dels homes i és sens dubte per les diguem-ne folleries d'eixa cavitat que ha sigut batejada amb el nom de La Fou (sic). És curiós l'origen etimològic que fa Ferraté, confonent el topònim fou (gola d'un avenc; gorja; deu;font) amb el mot francès fou (boig).
Cap a 1934 o 1935 és visitada i topografiada per N. Llopis Lladó (Club Muntanyenc Barcelonès).
Durant els anys 1960 va ser molt visitada per diferents grups espeleològics, podent observar els diferents canvis de nivell de l'aigua.

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
  2. Escolà, O.; Raventós, JA. (1965).- “La cueva de 'la Fou' en Capçanes”. Montaña (96): 51-58
  1. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
  1. Montserrat, A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III)”. Espeleòleg (34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  • Foto boca en activitat, Albertcots 12-4-2009 extreta de la web: www.324.cat/elmeu324/foto116089/la-fou-de-capçanes
  • Foto boca extreta del blog www.todoseandara.blogspot.com.es post de setembre de 2004 (/2004-09/llaberia-per-la-ruta-del-carrasclet-i.html).