la Fou de Capçanes

La cavitat segueix, en tot el seu recorregut, una rampa descendent. En els primers metres és bastant alta de sostre i el sòl és cobert per blocs. A continuació segueix per una obertura molt més estreta, el sostre baixa notablement i la galeria guanya en amplada. El sòl està parcialment ocupat per còdols. El punt més baix, molt variable segons l'època, es troba ocupat per un o dos bassals d'aigua. Hi ha notícies que en èpoques d'estiatge s'ha pogut progressar uns 3 o 4 metres més per una galeria de reduïdes dimensions i fins i tot sembla que (GIE, 1965) en algun moment es podria arribar a una sala inferior i un conducte ascendent.
Tot sembla indicar que es tracta de una surgència ocasional en règim de trop-plein, relacionada amb les diferents fonts que es troben en un nivell inferior.
L'extrema violència i gran cabal amb que sorgeix l'aigua per la boca en algunes ocasions, així com la dependència no immediata amb les pluges torrencials, permet suposar l'establiment d'un mecanisme normal d'emissió amb un altre típicament de font vauclusiana.
N. Llopis Lladó creia que la zona d'absorció hauria de situar-se en les dolines dels Planells de Llaberia.
En època de sequera (agost 2021) es van poder baixar uns 3 m més fins arribar a una petita sala més àmplia que podria ser la citada pel GIE el 1965. Una incursió subaquàtica (abril 2014) va permetre avançar uns metres més però el sostre baixa considerablement i es converteix en un laminador que sembla tenir continuïtat.

Des de la població de Capçanes, anirem pel costat del celler de la Cooperativa, pel carrer Llaberia, que ens portarà al camí del Collet.
Aquest camí, que es dirigeix al mas del Collet, és d'accés restringit als vehicles, ja que ens trobem dins de l'Espai Protegit de la Serra de Llaberia.
Passat dit mas, continuarem pel camí del Ramer i el barranc de la Fou.
Abans que la pista creui el barranc, agafarem un camí senyalitzat a la dreta, que es dirigeix cap a la costa d'en Felip.
A poc, i passada la font de la Mata, creuarem el torrent i abandonarem aquest camí per agafar un caminoi que puja per l'esquerra i ens porta a la cavitat en pocs minuts.

Coneguda des de temps immemorials. Segons J. Ferraté la primera exploració va ser portada a terme l'any 1909 i hi van tornar el 1915 (Agrupació Excursionista de Reus), tot fent un senzill croquis i observant notables diferències en el tram final, respecte a la visita de sis anys abans.
El mateix Ferraté explica que: De vegades la gent del país ha tapat la boca per mig de grosses pedres, més la intensíssima força de l'aigua l'ha desembarassat de nou, com burlant-se d'aquelles joguines dels homes i és sens dubte per les diguem-ne folleries d'eixa cavitat que ha sigut batejada amb el nom de La Fou (sic). Una mica més endavant diu: ...de la boja cavitat, És curiós l'origen etimològic que fa Ferraté, confonent el topònim fou (gola d'un avenc; gorja; deu; font) amb el mot francès fou (boig).
Cap a 1934 o 1935 és visitada i topografiada per N. Llopis Lladó (Club Muntanyenc Barcelonès).
Durant els anys 1960 va ser molt visitada per diferents grups espeleològics, podent observar els diferents canvis de nivell de l'aigua.
El 26.04.2014 membres del GE Badalona decideixen fer una exploració subaquàtica del sifó amb el seu nivell alt (-9 m.), aquesta incursió va ser efectuada per Jordi Yherla avançant uns 25 metres pel conducte principal i 15 m més per una derivació, fins que l'estretor del conducte el va fer impossible continuar.
No seria fins al 31.08.2021 que tornen a la cova en època de sequera, amb el nivell d'aigua més baix, per poder progressar uns metres més i arribar a una saleta més amplia on troben altra vegada el sifó. Es fa una nova topografia.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
2. Escolà, O.; Raventós, JA. (1965).- “La cueva de 'la Fou' en Capçanes”. Montaña (96): 51-58
3. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
4. Montserrat, A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III)”. Espeleòleg (34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Foto boca en activitat, Albertcots 12-4-2009 extreta de la web: www.324.cat/elmeu324/foto116089/la-fou-de-capçanes
• Actualització de dades, topografia 2021 i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 13-12-2021. Text i fotografies: Enric Porcel, Josep Lluís Moldes, Xavier Samarra i Josep Cuenca (GEB)