la Dou del Bastareny

Surgència de 45 metres de recorregut a Gisclareny.

La surgència en si, consta de tres boques, la boca 1 d'1X1 metre, està situada a la banda E de la surgència, aquesta de forma triangular igual que la resta de la galeria dóna accés a un petit ressalt, passat aquest la galeria baixa en suau pendent trobant-se un bon nombre de blocs inestables al llarg del recorregut, el qual actualment és de 25 metres, amb una fondària de -9 metres en el punt de màxima immersió.
La boca 2 es troba a la part central de la surgència, una estreta gatera permet accedir uns 2 metres, des d'on es sondegen uns 10-12 metres, però la inestabilitat de dos grans blocs impedeixen la progressió.
La boca 3 consisteix en un pas vertical de 0'30X0'40 metres després de realitzar una considerable desobstrucció. El petit pou d'uns 10 metres de fondària, en la seva meitat forma una petita sala entre blocs, més avall guanya dimensions considerablement (6X5 metres). La base és ocupada totalment per un sifó, impedint fer-hi peu. A l'altre extrem de la sala (8-9 metres) i en la seva part superior, s'aprecia una possible finestra. El sondeig del sifó realitzat amb la mateixa corda de la instal·lació es calculà en -7 metres.
No sembla que tinguin connexió directa entre les tres boques en aquest nivell, la suma dels tres accessos donen 45 metres de desenvolupament.
  • Tipo: Cova
  • Municipi: Gisclareny
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Cadí - Moixeró
  • Recorregut: 45 metres
  • Desnivell: 10 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2016-10-29 06:35:19

Situació

Carregant mapa...


Per la pista que des de Bagà passant per Cal Cerdanyola, i poc abans d'arribar a Cal Monnell es troba un pont que travessa el riu, en aquest punt ja s'intueix la surgència mitjançant la visualització d'una cascada, cal remuntar un sender paral·lel a aquest riu fins arribar a la surgència.
Coordenades aproximades sense massa fiabilitat.

Història

Surgència coneguda des de temps immemorial, segons testimonis, gent de la zona durant una sequera ocorreguda l'any 1952, es van aventurar a l'interior durant uns 15 metres. Espeleològicament, sembla ser que va haver-hi un intent d'exploració el 1965 per part del GEB.
Entre el 1986 i el 1989, és desobstruïda i explorada per la SIES-L'Avenç els quals realitzen un croquis de la surgència.
L'Agost del 2016 Joel Borrazás (GEB) realitza una nova visita a la surgència, hi torna el primer de setembre acompanyat per Carles Ramoneda, els quals realitzen una nova desobstrucció i una immersió, arribant a -9 metres de fondària i realitzant la topografia. Joel Borrazás hi torna el 5 de setembre de 2016 amb unes ampolles de 6 litres, però aquestes són massa voluminoses per poder passar.
Toponímia: Hem optat per denominar la cavitat com la Dou del Bastareny, que sembla la forma més correcta i usual, car el topònim dou sembla un sinònim de font (forma entre deu i fou). Rebutgem les formes adou i encara més adour que en algunes ocasions hem pogut veure escrites.

Topogràfics

topo 0: la Dou del Bastareny
topo 1: la Dou del Bastareny

Fotos

foto 0: la Dou del Bastareny
foto 1: la Dou del Bastareny
foto 2: la Dou del Bastareny
foto 3: la Dou del Bastareny
foto 4: la Dou del Bastareny
foto 5: la Dou del Bastareny
foto 6: la Dou del Bastareny

Bibliografia

  1. SIES (1992).- “El S.I.E.S. en la Sierra del Cadí” Espeleologia SIES (1): 9-33. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
  2. Subirada, Ramón. (1992).- “SC-25 (Fonts del Bastareny o de l'Adour)”. Espeleología SIES (1): 35-36. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
  3. Asensio Vela, Antonio.(1997).-”Exploracions a la Serra del Cadí.(Recull preliminar dels treballs efectuats de 1982 a 1992)”. Cavernes (24):61-64. GE Badalona.
  4. Canela, R. (1965).- “El Bastareny hipotético”. Cavernes (5): 157-159. GE de Badalona.
  • Dades extretes del web del GEB (www.geb.cat) post del dia 15-9-2016. Autor de la fitxa  Joel Borrazás Villaró.

Copyright © Espeleoworld 2023.