Surgència de 45 metres de recorregut a Gisclareny.
La
surgència en si, consta de tres boques, la boca 1 d'1X1 metre, està
situada a la banda E de la surgència, aquesta de forma triangular
igual que la resta de la galeria dóna accés a un petit ressalt,
passat aquest la galeria baixa en suau pendent trobant-se un bon
nombre de blocs inestables al llarg del recorregut, el qual
actualment és de 25 metres, amb una fondària de -9 metres en el
punt de màxima immersió.
La
boca 2 es troba a la part central de la surgència, una estreta
gatera permet accedir uns 2 metres, des d'on es sondegen uns 10-12
metres, però la inestabilitat de dos grans blocs impedeixen la
progressió. La boca 3 consisteix en un pas vertical de 0'30X0'40
metres després de realitzar una considerable desobstrucció. El
petit pou d'uns 10 metres de fondària, en la seva meitat forma una
petita sala entre blocs, més avall guanya dimensions
considerablement (6X5 metres). La base és ocupada totalment per un
sifó, impedint fer-hi peu. A l'altre extrem de la sala (8-9 metres)
i en la seva part superior, s'aprecia una possible finestra. El
sondeig del sifó realitzat amb la mateixa corda de la instal·lació
es calculà en -7 metres. No sembla que tinguin connexió directa
entre les tres boques en aquest nivell, la suma dels tres accessos
donen 45 metres de desenvolupament.
Tipo: Cova
Municipi: Gisclareny
Comarca: Berguedà
Unitat: Cadí - Moixeró
Recorregut: 45 metres
Desnivell: 10 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2016-10-29 06:35:19
Situació
Carregant mapa...
Per
la pista que des de Bagà passant per Cal Cerdanyola, i poc abans
d'arribar a Cal Monnell es troba un pont que travessa el riu, en
aquest punt ja s'intueix la surgència mitjançant la visualització
d'una cascada, cal remuntar un sender paral·lel a aquest riu fins
arribar a la surgència.
Coordenades
aproximades sense massa fiabilitat.
Història
Surgència
coneguda des de temps immemorial, segons testimonis, gent de la zona
durant una sequera ocorreguda l'any 1952, es van aventurar a
l'interior durant uns 15 metres. Espeleològicament, sembla ser que
va haver-hi un intent d'exploració el 1965 per part del GEB.
Entre
el 1986 i el 1989, és desobstruïda i explorada per la SIES-L'Avenç
els quals realitzen un croquis de la surgència.
L'Agost
del 2016 Joel Borrazás (GEB) realitza una nova visita a la
surgència, hi torna el primer de setembre acompanyat per Carles
Ramoneda, els quals realitzen una nova desobstrucció i una immersió,
arribant a -9 metres de fondària i realitzant la topografia. Joel
Borrazás hi torna el 5 de setembre de 2016 amb unes ampolles de 6
litres, però aquestes són massa voluminoses per poder passar.
Toponímia:
Hem optat per denominar la cavitat com la
Dou del Bastareny, que
sembla la forma més correcta i usual, car el topònim dou
sembla un sinònim de
font (forma entre deu
i fou).
Rebutgem les formes adou i encara més adour que en algunes ocasions
hem pogut veure escrites.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
SIES
(1992).- “El S.I.E.S. en la Sierra del Cadí” Espeleologia
SIES (1): 9-33. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
Subirada,
Ramón. (1992).- “SC-25 (Fonts del Bastareny o de l'Adour)”.
Espeleología SIES
(1): 35-36. SIES-CCR l'Avenç. Esplugues de Llobregat.
Asensio
Vela, Antonio.(1997).-”Exploracions a la Serra del Cadí.(Recull
preliminar dels treballs efectuats de 1982 a 1992)”. Cavernes
(24):61-64. GE
Badalona.
Canela, R. (1965).- “El
Bastareny hipotético”. Cavernes
(5): 157-159. GE de Badalona.
Dades extretes del web del
GEB (www.geb.cat) post del dia 15-9-2016. Autor de la fitxa Joel Borrazás
Villaró.