Aquesta
balma presenta unes dimensions d'uns 20 metres de fondària per uns
25 metres d'amplada. Això va permetre diferenciar diverses estances
que encara avui dia es poden veure. Destaquen el corral i la
menjadora que hi ha a l'entrada i el forn ubicat a la zona que deuria
ser la cuina. En el que eren les habitacions encara es poden veure
alguns receptacles utilitzats com a petits armaris, així com
prestatges i pals clavats entre les pedres de les parets, per tal de
poder penjar-hi coses. Cal observar que la paret que tanca la balma
no arriba al sostre. D'aquesta manera es podia escapar el fum del foc
que es feia per cuinar i escalfar-se. Això no va impedir però que
les parets i el sostre estiguin ennegrits. L'aigua l'agafaven dels
degotalls del sostre, en èpoques de pluja, o d'una font propera
situada pocs metres per sota de l'entrada.
Tipo: Cova
Municipi: Peramola
Comarca: Alt Urgell
Unitat: Baronia de Rialb, la
Recorregut: 20 metres
Desnivell: 0 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Conglomerats
Bio:
Última revisió: 2012-11-17 12:42:57
Situació
Carregant mapa...
Al
vessant S de la Roca del Corb. Per anar-hi cal prendre la pista que
de Peramola porta a Cortiuda. Quan s'acaba l'asfalt, a la dreta surt
una vella pista que es dirigeix cap al N en direcció a la Roca del
Corb, passa pel costat de l'avenc del mateix nom i una mica més
endavant, surt a l'esquerra una sendera senyalitzada que porta
directament a la Casa del Corb.
Història
Coneguda
des de temps immemorials i esmentada a diferents treballs i
monografies sobre la comarca i d'especialitat històrica.
La
Casa del Corb és una de les moltes balmes obrades que existeixen a
Catalunya. Algunes només es feien servir per tancar bestiar, però
d'altres, com aquesta que ens ocupa, són veritables habitatges. Se
sap que la Casa del Corb va està habitada fins als anys 1920, però
sembla que els primers hostes es remunten al neolític.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Valles,
J. de (2009).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 2”.
384 pp. Espeleo Club de Gràcia – Federació Catalana
d'Espeleologia. Barcelona.
·
Coordenades, fotografies, topografia i altres dades facilitades per
Alfred Montserrat (ERE del CEC).