l'Entronador

L´Entronador (FF-1) és una surgència temporal que actua com a sobreeixidor (trop-plein) quan hi ha episodis de fortes pluges (temporals de llevant). Llavors l’aigua dins la cavitat puja més de 70 metres fins a sortir per la boca.
A mesura que el nivell va baixant dins la cavitat, el barranc segueix funcionant un temps, alimentat per l’aigua de la cova que surt per escletxes i fissures de la roca.
Varies de les surgències del barranc principal segueixen funcionant durant molt més temps alimentades per la important reserva d’aigua acumulada dins del sistema càrstic.
L'entrada, molt evident, té un caos de blocs. Anirem per la dreta a trobar una gatera que surt a un pou de 8 metres volat, abans d'arribar al fons farem en “oposició” uns metres arribant a un replà i a sota nostre un estret pou de 15 metres (pou Bowling). Baixem per la zona més “ampla” arribant a la seva base, la diàclasi s’obre i canvia sobtadament de direcció, és la Corba de la Merda (Aquí és on en fer la primera entrada uns dos o tres mesos després de la llevantada, el fort soroll d’aigua que se sentia i pensant d'on veníem, ens va “fer” una forta “impressió”).
Quan la cavitat després d'alguns mesos s’estabilitza, en aquest punt tenim dues opcions. Si anem a baix, el volum de la diàclasi és més gran. Un pou de 35 metres amb diverses instal·lacions i arribem a un gour força gran, si pel contrari seguim rectes, farem un passamà remuntant i a uns 30 metres arribem al capdamunt d'uns blocs, aquí tenim dues opcions més.
Cap amunt la diàclasi segueix pujant arribant a cota +17 metres fins a convertir-se en impracticable. Cap a baix un pas per un forat, ens canvia de diàclasi i amb un pou de 35 metres arribem directament al llac Pepita, on està el sifó del Bany de Pedro a la cota -60/-65 m (segons el nivell).
S’ha fet una primera l’exploració del sifó, amb el nivell de l’aigua a -63m. Un espeleosub de PROTEUS, amb mini botelles ha baixat 4 metres i explorat uns 30 metres de galeria inundada d’amples proporcions i amb una continuació evident. L’enterboliment de l'aigua i que era un sol explorador, van fer raonable deixar la immersió per a una nova exploració.
De les moltes surgències que té el Massís dels Ports, són molt poques les que permeten fer una mínima exploració. Aquesta és actualment l’única que té un important recorregut i és potencialment possible fer l’exploració subaquàtica.

L’ Entronador és d’aquells forats que estan allí, callats, que no es veuen, però que quan els trobes penses, ¿Però com és possible que no l'haguéssim trobat abans?
Doncs si, quan ajuntem tots els accidents geogràfics del lloc, la quantitat de muntanya que hi ha per damunt i l’enorme “polje” de la zona de la Vallcanera a cota 1250 (500 m. més amunt), les nombroses surgències de La Fou, (entre elles la bonica cascada de tosca del Plorador), la constant font del Teix que mai s’esgota….Llavors penses:¡És tan lògic que hi sigui! El que passa, si més no, és que és una antiga surgència de quan encara no s’havia excavat el barranc, tal com avui el coneixem, la seva boca és a uns 95 metres per damunt del nivell del barranc i actualment funciona sols com a boca de trop-plein.
Quan així ho fa, aboca al barranc un cabal pràcticament igual al que porta el curs principal. Es fa visible durant poc temps (hores) però de quina manera. Després es para, quedant la cavitat en càrrega i fent que les moltes surgències de la Fou siguin un bonic espectacle.

Des de la Sénia prenem la carretera CV-105 (ja dins del País Valencià) i pugem cap al pantà d'Ulldecona. Just passat el pont agafem la pista a la dreta que voreja el pantà i remunta pel barranc de la Fou. Quan portem aproximadament 10 Km trobarem la Font del Teix, continuem una mica més i aparquem el vehicle uns 100 metres abans de la corba on comença la pujada (tram formigonat) pel barranc del Retaule. Enfront veiem les parets del tram final de l'engorjat de la Fou. Creuem el barranc i busquem cap a l'esquerra l’afluent-barranquet que ens portarà 100 metres per damunt del nivell del barranc, fins a la mateixa boca de la cavitat. Remuntant per la paret uns 25-30 metres més amunt hem localitzat altres forats que es fan impenetrables però creiem formen part de la cavitat i les seves diàclasis dominants.

Aquesta cavitat havia estat amagada als ulls dels espeleòlegs, fins que un dia de l'any 2000, després d’una molt forta llevantada, en anar a fer el barranc, membres de l'Espeleo Club Tortosa van veure aquest important afluent i van localitzar la boca. Aquell mateix any van fer unes entrades parcials amb certes precaucions per la presència dels grans blocs inestables de la zona d'entrada. L'any 2007, amb noves forces, es reprenen les exploracions i la topografia que culminen l'any 2012 amb l'exploració subaquàtica parcial del sifó terminal.


Toponímia: Només els vells coneixedors de la zona li donaven el nom de l’ Entronador. Sembla que aquest bonic i desconegut topònim prové del sorollós tro que precedeix a l'entrada en activitat de la surgència.

1. Ferrer, Victor & Espeleo Club Tortosa (2013).- Els Ports. Barrancs, coves i avencs. Edició de l'autor: 108 pp + 1 llibret de fitxes de les cavitats.

• Altres dades i fotografies facilitades per l'Espeleo Club Tortosa