Història
Topografiat
per membres del GES-CMB el maig del 1976, que en un primer moment el
van anomenar Pou de la Foradada.
Contràriament
al que havíem dit en la primera edició d'aquesta fitxa, que era una
una cavitat coneguda des de sempre, ara (març 2016) l'actualitzem
afegint una curiosa història que ens ha fet arribar l'amic Jaume
Claverí (GES – CM Terrassa) que li va explicar recentment en Josep
Triadó:
La
història és la següent: Ben avançada la primavera del 1963 dues
parelles del CMB i del GES (en aquells temps delegació a Terrassa),
Josep Triadó i la seva muller Mercè Mateu, el Jordi Lloveres i la
Victòria Camí, havien sortit de Terrassa amb un tren a les 2 de la
matinada i anaven d'excursió a les Agulles. Van arribar a Monistrol,
i per la via del cremallera, pont del cremallera i drecera de
l´Àngel, anaren a trobar el camí de Coll de Port i Agulles. En ser
un tros més amunt de la Plaça de Catalunya , varen fer bivac en un
replà un xic per sota del camí, per reposar una mica i esperar la
llum del dia. Entre 4 i 5 de la matinada, un terrabastall terrorífic
i una tremolor del terra els va fer saltar dempeus, pensant que la
muntanya s´enfonsava o que hi havia un despreniment de blocs de les
cingleres. Tot els va semblar al seu lloc i en pujar un pèl i
arribar al camí, varen trobar el monstruós embut i coses que encara
baixaven!
En
Claverí encara afegeix: Cal tenir present que aquest fet es va
produir uns mesos després del grans aiguats del setembre i la gran
nevada del Nadal del 1962.
L'any
1960 vaig anar d'ajudant amb el meu pare, filmador i fotògraf
semioficial, amb carnet, que filmava un documental de la muntanya ;
vàrem passar i filmar aquest camí i puc garantir que el forat no hi
era; al final del setembre del 1963, amb uns amics de Reus, que
havien vist el documental, vàrem resseguir les rutes filmades i ens
va cridar molt l'atenció el forat, que tallava netament el camí,
vegetació i arrels penjant, amb aire de cosa fresca. Algú hi havia
fet una barrera precària amb branques per alertar els vianants.
Doncs
bé, resulta que en el mateix lloc on hi va haver l'enfonsament, ja
hi havia i coneixien un forat, o escletxa, o avenc, que estava situat
més avall, a uns 5 -10 m. a la dreta del camí i sota d'un petit
marge, i no visible des del camí; quan van sortir disparats cap
amunt, en lloc del forat o avenc, hi havia el gran embut , que diu
que era de més fondària que ara. També recorda que, en dies
anteriors, passant pel mateix camí, havien vist que aquest forat o
avenc engolia un escòrrec d'aigua que baixava de més amunt ( els
dies anteriors foren força plujosos ). Coneixien bé el racó
i allà, en un replanet per sota del forat preexistent, feren el
bivac , que possiblement ja l'havien fet altres vegades.
En
conseqüència, no serà aquest avenc, que tindria una boca no gaire
gran, l'introbable i fantasmal avenc de la Foradada, que jo i altres
companys havíem recercat inútilment i del que no conec cap topo ni
cap publicació?. No serà l´Embut actual altra cosa que el
col·lapse de l'antic avenc de la Foradada?