Espeleo World

l'Avencó de Bigues

Coneguda surgència de 15 m. de recorregut a Bigues i Riells (Vallès Oriental)



És una cova activa que permet ser recorreguda al llarg de 9 metres. Això sí, ens haurem de mullar fins la cintura. L'aigua sembla provenir d'esquerdes impenetrables. La morfologia de la cavitat presenta formes d'erosió evidents, amb restes de conductes de circulació forçada. L'aigua que hi surt va a trobar el Tenes, però, abans, una petita resclosa desvia part del cabal cap a una segona coveta que travessa un pany de roca; a l'altra banda, l'aigua és canalitzada, segurament per regar horts veïns.
Altres fenòmens hidrològics relacionats:
· Les Barbotes: A cosa de 400 metres de sortir de Bigues en direcció a Sant Feliu de Codines hi ha un trencall a l'esquerra que passa el Tenes per un pont i es dirigeix a Can Noguera per un camí paral·lel al riu. Les Barbotes es troben pocs metres abans d'arribar a la primera edificació, en l'espai que queda entre el camí i el riu. Coordenades UTM ED50 x: 434109; y: 4615032; z: 225 m.
En aquesta surgència l'aigua brolla a pressió ascendent per diversos forats impenetrables, originant un petit aiguamoll fangós. Els cabals s'ajunten i tot seguit s'afegeixen al que aporta el Tenes.
Hom podria pensar que les Barbotes podrien actuar com a “trop plein” de l'Avencó de Bigues, però totes les dades i observacions realitzades fan creure que es tracta de dos fenòmens totalment independents.
· L'Avencó d'Aiguafreda: Just davant de les cases del barri aiguafredenc de l'Avencó, aigües avall del molí del mateix nom i al bell mig del torrent. Coordenades: x: 438280; y: 4624270; z: 393 m. (Terme municipal d'Aiguafreda, Vallès Oriental)
Actualment no hi ha cap engolidor visible, però si el cabal de la riera no és molt gran, observarem que aquest va minvant progressivament al llarg d'un tram de riera fins a desaparèixer del tot, de manera que ja no arribarà aigua al ja proper aiguabarreig amb el Congost.
Es coneixen dades de N. Llopis Lladó que en els anys 1940's hi havia un engolidor en una falla de la zona de contacte de les calcàries del Muschelkalk i les pissarres paleozoiques, indicant que es generava una cavitat de 5 metres de recorregut.
Sembla que pot haver una relació directa entre les aigües engolides a la zona de l'Avencó d'Aiguafreda i les que surten per l'Avencó de Bigues, encara que no s'ha fet una coloració per tal de demostrar-ho taxativament.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Bigues i Riells
  • Comarca: Vallès Oriental
  • Unitat: Cingles de Bertí - Vall del Tenes
  • Recorregut: 15 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-12-06 13:16:32

Situació


Sortint de Bigues en direcció a Sant Feliu de Codines, a cosa de 150 metres més enllà de la darrera casa del poble, la carretera fa un suau revolt a la dreta. Just aquí, i a l'esquerra, neix un corriol entre el bosc que ben aviat ens conduirà a la boca de la cavitat, ja molt a prop de la llera del Tenes en un indret on aquest fa uns bonics salts d'aigua per superar la barrera calcària on s'obre la cova.

Història


Tots els fenòmens hidrològics relacionats són coneguts des de temps immemorials. Citats per Pascual Madoz (1845) en el seu “Diccionario geográfico-estadístico-histórico y sus posesiones de Ultramar” que ja deixa entreveure una relació hidrològica entre ells. Però el primer en mostrar un interès és Mn. Font i Sagué, que visità la zona el 26 de juliol del 1897, invitat per la família Maspons i Labrós a Bigues i de la qual elaborà un interessant treball.
Malgrat la seva coneixença, mai havien estat un tema d'interès pels espeleòlegs donada la minsa o gairebé nul·la espeleometria dels conductes subterranis. No és fins el 2012 que, dirigit per Ferran Cardona, s'elabora un exhaustiu i ben documentat treball sobre aquests fenòmens hidrològics, que recomanem consultar a Exploracions nº 20 (2012).

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Cardona, Ferran; Arriba, Àngel de; Cuenca, Josep (2012).- “De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani”. Exploracions (20): 63-73. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
  3. Font i Sagué, Norbert (1897).- “Catàlech Espeleològich de Catalunya” Butlletí CEC (24-25-26-27-29-31-32-33-35). Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  4. Font i Sagué, Norbert (1898).- “Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes i Singles de Bertí”. Butlletí CEC (41-42-43). Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.