Horat L5

Per la poca informació que tenim d'aquesta cavitat, sembla que es penetra per un estret conducte vertical que porta a una sèrie de tres pous seguits (P-16; P-10; P-30). A la base de l'últim pou s'originen dos curts i estrets conductes que porten, una en sentit contrari de l'altra, a sengles xemeneies on acaba la cavitat.

L'única referència que disposem sobre la ubicació de l'avenc és que es troba en la zona del Pico de Entrescaballos. Aquest topònim no hem aconseguit localitzar-lo en la nostra cartografia, però sí que apareix en la cartografia pirenaica francesa i que abasta un tram de la Vall d'Aran.
Sembla tractar-se del cim que corona la Serra de Sescorjada (cota 2446 m.) al N del Saut deth Pish.
Per si algú té un interès especial en localitzar-la, els exploradors de l'avenc van facilitar unes coordenades Lambert que són: X: 475,9 Y: 3055,8. La seva conversió no sembla una tasca massa fàcil i més sense conèixer quin dels quatre o cinc formats correspon a aquestes coordenades Lambert.
Novetats a octubre 2018: El company Josep Guarro (PROTEUS) ens comunica que ha trobat un sistema per poder convertir aquestes coordenades Lambert a UTM i que aplicat a altres cavitats de la zona li ha donat un resultat prou satisfactori, amb una diferència inferior als 50 metres. Cal tenir en compte també que l'any 1974 no hi havia aparells GPS i per tant les coordenades les van prendre directament sobre el mapa. Així doncs, actualitzem la fitxa amb les coordenades calculades per en Josep que, encara que aproximades, poden ser més fidedignes que les que vam donar en primera instància.
També ens comenta que en la cartografia antiga espanyola de l'IGN ha pogut localitzar el topònim de Pico de Entrescaballos.

Descoberta per Bernard Magos (Saint-Ambroix, Gard) i Etienne Carels (CARSS) durant la segona campanya d'aquest col·lectiu d'espeleòlegs franco-belgues a la zona de l'estany de Liat. És explorada aquell mateix estiu de 1974 i de l'escarida memòria poques coses es poden esbrinar al respecte.
De la lectura d'aquesta memòria podem deduir que no els hi van quedar gaires ganes de tornar, degut al difícil accés a la zona i “als atacs de les vaques salvatges a les tendes i als aliments. Sense parlar dels atacs dels pastors, també salvatges, a les participants femenines de l'expedició” (traducció literal del francès).

Dodge, Dominique (1978).- “Rapport de la deuxieme expedition franco-belge a Liat: Pyrenées espagnoles (1974)” CANARSS (5): 49-50. Centre d'Activité et de Recherche Subaquatique et Souterraine (CARSS, Bruxelles).