Espeleo World

Horat Der Unhòla

Impressionant depressió càrstica i engolidor actiu a la Vall d'Aran.


La cavitat s'origina en un gran embut d'uns 50 metres de diàmetre per on s'escola el riuet (Arriu der Unhòla) que neix al proper estany de Liat. Pel costat NE és factible davallar sense material tot i el fort pendent. El costat S és format per una paret vertical d'uns 40 metres de roca calcària, mentre que la zona N, per on es precipita el riu, és d'esquistos.
Al costat SE del fons de la depressió i, un xic elevat del seu fons, existeix una cavitat, en roca calcària, que es pot explorar sense corda tot i que cal anar amb cura a la sala final. Comença amb un pou de 6 metres seguit d'una gatera que gira 90º per accedir, amb un ressalt, fins una curta estança d'on neix una galeria. Aquesta presenta dos ressalts i gira 180º, fins a donar a una espaiosa sala final d'accés vertical on acaba la cavitat.
Les aigües infiltrades a l'Horat der Unhòla tenen com a principal exutori l'Uelh deth Sescorjada (Hònt dera Pila). Aquesta relació ja es va poder establir quan, a principis dels anys 1970, enginyers de FECSA van fer una coloració amb fluoresceïna. Una altra coloració va ser realitzada pel Servei Geològic de Catalunya el 8 d'octubre del 1990, vertint a l'Horat der Unhòla 10 kg. de fluoresceïna, donant positiu a Sescorjada el 14 d'octubre; dos dies més tard també es va detectar positiu a la Hònt deth Terme, uns 3 km. a l'oest de Sescorjada.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vielha e Mijaran
  • Comarca: Val d'Aran
  • Unitat: Val d'Aran
  • Recorregut: 110 metres
  • Desnivell: 58 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Per sota de l'estany de Liat, seguint el riu que serveix de desguàs (Arriu der Unhòla) i que es precipita dins el gran embut.
Visible des de qualsevol foto aèria.
L'accés es pot fer des del poble de Bagergue per una pista que, en funció del seu estat i del vehicle, ens portarà fins a Liat.

Història


La gran depressió, també anomenada l'Embut d'Unhòla, és un accident geogràfic conegut des de temps immemorials. Però espeleològicament resta inèdita fins que l'agost del 1973, una expedició franco-belga l'explora junt amb d'altres cavitats de la zona de Liat. Ells l'anomenen “la Grande Dolina” i a l'avenc que s'obre en el seu fons el cataloguen com a T-2.
L'estiu del 1975 rep una nova visita per part de membres de dos grups espeleològics de Lió.
El 28 d'agost del 1978, dins d'una nova campanya a la zona, aquest cop per part del Groupe Spéléologique des Pyrénées (Tolosa de Llenguadoc), la visiten de nou i aixequen una nova topografia, un mica (no gaire) més acurada que la que van fer els primers exploradors.
Cap a principis dels anys 1990 també és visitada pels companys de la SIS – CE Terrassa en el decurs de les seves campanyes al Uelh deth Tur.

Topos

topo Horat Der Unhòla

Media

foto Horat Der Unhòla

Biblio

  1. AA (1974).- “Expedition Spéléologique franco-belge dans les Pyrénées espagnoles” Rapport d'expedition – Canarss (4): Federation Spéléologique de Belgique.
  1. Besset, Y. (1977).- “Spéléologie au Val d'Aran (Espagne)” Ouarnède (9): 57-76. GS des Pyrénées. Toulouse.
  1. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1, 198 pp. EC de Gràcia, Barcelona
  1. Quirós, M.; Galí, D.; Badiella, X.; Badiella, E. (1992).- “Uelh d'eth Tur” SIS (12): 73-84 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 209-220. CE Terrassa.
  1. SIE – CEA (2003).- “Uelh de Sescorjada, - 86 m.” EspeleoCat (1): 37-40. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.