Horat de Tartèra

L'entrada de la cavitat ocupa el fons d'una dolina que forma part d'un conjunt de depressions alineades i orientades sensiblement en direcció E-O.
Un pou de 5, 70 metres dóna sobre una galeria en rampa i ocupada per blocs despresos. Aquesta galeria sembla desenvolupar-se al llarg d'una diàclasi de direcció NNO-SSE. A la seva part inferior es troben dos petits ressalts de 3 i 4 metres units a la seva base per una gatera i donant pas a un meandre. La zona superior d'aquest, remuntant, resulta molt estreta per seguir la progressió després d'una quinzena de metres. El tram inferior del meandre, en el que s'observa una petita circulació d'aigua (setembre 1977) es troba entre tallada per dues marmites i un ressalt de 4 metres abans de la seva finalització en una estretor infranquejable.

Des de la població d'Arròs s'ha de prendre la pista forestal apta per a tots els vehicles i que per l'Artiga de Varradòs arriba al Còth de Varradòs. Al N d'aquest coll és visible una barra calcària (Malhs dera Tartèra). Un camí que surt del mateix coll en direcció al Tuc des Armeros en facilitarà l'aproximació en uns 40 minuts de marxa. L'avenc es troba a la mateixa cresta d'aquesta barra calcària, a l'est del seu punt més alt.
Coordenades aproximades. Els espeleòlegs tolosans la situen a les següents coordenades Lambert. X: 481,50; Y: 3053,30; Z: 2300 m.

Descoberta i explorada per l'espeleòleg francès Jacques Jolfre l'any 1974. Visitada de nou per membres del Groupe Spéléologique des Pyrénées (Toulouse) durant la seva campanya a la Vall d'Aran l'any 1977 i realitzen la fitxa completa i topografia.

Besset, Y. (1978).- “Spéléologie au Val d'Aran (Espagne)” Ouarnède (9): 57-76. G.S. des Pyrénées. Toulouse.