Grallera Petita d'Alsamora

Una àmplia boca dissimulada per la vegetació dóna accés a un pou de 16,70 metres de fondària. A la base del pou i en direcció S, una curta rampa ens situa en una petita saleta amb una columna al mig. Situats de nou a la base del pou, en direcció N, una forta rampa ens durà fins una sala en pendent on acaba la cavitat, havent-hi un petit conducte on hi han estat desobstruint, sense resultats aparents.
En el pou d'entrada, i a 6 metres de la base, en el costat N, trobem l'accés a una curta galeria amb força formació blanca.

Des del Coll d'Ares ens dirigirem per la carretera asfaltada a l'observatori astronòmic, des d'aquí seguirem la pista fins arribar a la segona carena, pocs metres abans d'arribar a la Grallera de Corona, que es troba a l'esquerra de la pista, trobarem una fita a la dreta de la pista, aquesta ens indica el punt per anar a la Grallera d'Alsamora, des de la fita indicada, baixarem en direcció N, per la carena durant 240 metres on trobarem la depressió on hi ha la cavitat.

Desconeixem si va arribar a ser explorada pel GES del CMB, l'any 1963 quan aquests van explorar la Grallera d'Alsamora, però no hi ha constància d'aquest fet.
El primer cop que se'n fa referencia és en el Catálogo Espeleológico del Montsec, publicat per l'ERE del CEC l'any 1970 en un número monogràfic (11/12) de la revista Espeleòleg, on simplement fan l'apunt de que es tracta d'una cavitat poc important.
Els posteriors catàlegs apareguts (Borràs-Miñarro-Talavera) el 1979, i (Jordi de Valles) el 2008, no aporten cap novetat sobre la cavitat, ja que repeteixen el mateix apunt.
Tenim constància que el GESAM de Tremp hi van estar el 2013, però aquests ja van trobar la cavitat equipada amb “spits”, aquests es veuen bastant ben conservats, això ens fa pensar que la cavitat no deu portar gaires anys que ha estat explorada.

1. Escolà i Boada, Oleguer. (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11/12):453-541. ERE-CE Catalunya. Barcelona