Grallera Petita d'Alsamora
Petit avenc de 20 m. de fondària al Montsec d'Ares (Sant Esteve de la Sarga).
Una
àmplia boca dissimulada per la vegetació dóna accés a un pou de
16,70 metres de fondària. A la base del pou i en direcció S, una
curta rampa ens situa en una petita saleta amb una columna al mig.
Situats de nou a la base del pou, en direcció N, una forta rampa ens
durà fins una sala en pendent on acaba la cavitat, havent-hi un
petit conducte on hi han estat desobstruint, sense resultats
aparents.
En
el pou d'entrada, i a 6 metres de la base, en el costat N, trobem
l'accés a una curta galeria amb força formació blanca.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Sant Esteve de la Sarga
- Comarca: Pallars Jussà
- Unitat: Montsec d'Ares
- Recorregut: 31 metres
- Desnivell: 20 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2014-02-18 11:38:55
Situació
Des
del Coll d'Ares ens dirigirem per la carretera asfaltada a
l'observatori astronòmic, des d'aquí seguirem la pista fins arribar
a la segona carena, pocs metres abans d'arribar a la Grallera de
Corona, que es troba a l'esquerra de la pista, trobarem una fita a la
dreta de la pista, aquesta ens indica el punt per anar a la Grallera
d'Alsamora, des de la fita indicada, baixarem en direcció N, per la
carena durant 240 metres on trobarem la depressió on hi ha la
cavitat.
Història
Desconeixem
si va arribar a ser explorada pel GES del CMB, l'any 1963 quan
aquests van explorar la Grallera d'Alsamora, però no hi ha
constància d'aquest fet.
El
primer cop que se'n fa referencia és en el Catálogo Espeleológico
del Montsec, publicat per l'ERE del CEC l'any 1970 en un número monogràfic
(11/12) de la revista Espeleòleg, on simplement fan l'apunt de que
es tracta d'una cavitat poc important.
Els
posteriors catàlegs apareguts (Borràs-Miñarro-Talavera) el 1979, i
(Jordi de Valles) el 2008, no aporten cap novetat sobre la cavitat,
ja que repeteixen el mateix apunt.
Tenim
constància que el GESAM de Tremp hi van estar el 2013, però aquests
ja van trobar la cavitat equipada amb “spits”, aquests es veuen
bastant ben conservats, això ens fa pensar que la cavitat no deu
portar gaires anys que ha estat explorada.
Topos
Media
Biblio
- Escolà i Boada, Oleguer. (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11/12):453-541. ERE-CE Catalunya. Barcelona