Grallera Gran de Cornellana

Una depressió al Prat Nabiral dóna pas a un pou de 25 metres de fondària, dividit en un primer pouet de -12,30 que ens deixa en un replà ple d'excrements de gralla i amb alguns nius d'aquests ocells a les parets. Des d'aquest punt una forta rampa dóna accés al segon tram del pou que té una fondària de -9 metres.
Baixat aquest pou, ens trobem amb una rampa també plena de excrements i petits blocs. En direcció Oest trobem un petit sot on de vegades s'acumula l'aigua. En direcció SE hi trobem una galeria d'uns 8 metres, de sostre molt baix que fineix bloquejada per enderrocs. Al NE trobem un interessant pou de -9 metres de fondària i uns 4 metres de diàmetre. Davant veiem una finestra que dóna a la base d'un pou. Baixat el P-9 esmentat i passant al costat d'un gran bloc encastat precàriament, arribem a la base d'un pou on el terra està format per grans blocs. La sala es de 5X2 metres, si anem cap al Nord, veurem una finestreta que per una gatera ascendent s'arriba a la base d'un pou. A aquest no s'ha pogut accedir degut a la seva estretor. A terra observem un pouet entre blocs (P-3,60) que ens porta a una sala inferior, constituïda sota els blocs ja esmentats i sense continuïtat aparent. Aquí es dóna el màxim desnivell de la Grallera: -41,50 metres.

Per arribar a aquesta cavitat cal sortir des d'Adraén per la llarga pista d'accés restringit que puja fins al Cap de la Fesa. Aquest entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Situats al final de la pista, al collet ubicat als 2350 metres d'altitud, cal seguir el camí (PR-C 122), en direcció cap a la Torreta del Cadí. Un cop arribats al Portell del Cadí, cal desviar-se camp a través creuant la capçalera del torrent de la Costa Verda en diagonal, en direcció SE fins una cinglera descomposta. Un cop remuntada la tartera, arribem al Prat Nabiral, antiga zona de pastures d’alta muntanya. Des d'aquí, a una desena de metres trobarem la petita depressió de la Grallera. El temps de caminada des del final de la pista és d'uns 40 minuts.

La primera notícia sobre la cavitat la dóna Oleguer Escolà en una breu nota a Cavernas nº 6, on diu que, entre d'altres cavitats, la localitzen a finals de juny del 1965, en una de les múltiples sortides a la recerca del fantasmagòric gouffre de la Sorcière. Posteriorment, el mateix Escolà escriu que, amb un espeleòleg de Terrassa, l'ha tornat a localitzar a finals de juliol del 1970. Finalment, junt amb d'altres companys de l'ERE – CEC porten a terme la primera exploració el 23 d'agost del 1970.
L'any 2013, membres del GEB i de l'ECG fan un intent infructuós per localitzar-la, però no és fins el 2016 que dos membres del GEB la localitzen finalment. Ja al 2017 altres membres del grup badaloní fan una visita. A l'octubre del mateix any 2017, integrants de diversos clubs (GEB, BIOSP, SIS, SIE) l'exploren i realitzen una nova topografia. Aquest decideixen canviar el nom que van posar els primers exploradors de la cavitat “Grallera de Cornellana”, pel de “Grallera de Prat Nabiral”, ja que toponímicament ho consideren més apropiat. Tenint en compte que la cavitat és coneguda per la gent de la zona amb el nom genèric de “la Grallera”, creiem més convenient seguir catalogant-la amb el nom que li van donar els seus primers exploradors i així evitar possibles confusions.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Escolà, O. (1991).- “La Grallera Gran de Cornellana” Espeleòleg (39): 23-24. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Coordenades, dades, topografia actualitzades i fotos extretes del web del Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat) apunt del dia 22-12-2017. Text: Enric Porcel; apunts biospeleològics i climàtics: Joan Pallisé; Fotografies: Josep Cuenca, Ramon Sendra, Eduard Badiella, F. Xavier Samarra, Maria I. Alonso.