Grallera de Cambrils

Boca oberta en mig d'una zona de roca nua, orientada E15S-O15N, de 10 x 3,5 metres. Pou de 19 metres de profunditat que es desvia cap al S a mesura que es va engrandint. El fons i un petit replà a – 13 metres acostumen a estar coberts per un dipòsit residual de neu. La planta, ocupada per neu i materials clàstics, està formada per una rampa que baixa cap al S mentre el sostre baixa bruscament al cap de poc fins a 2 metres del pis, on formarà el sostre de la sala final, de 14 metres de longitud per 4 metres d'amplada i uns 3 metres d'alt. El pis, que presenta estalagmites de glaç d'escàs desenvolupament a l'entrada de la sala, disminueix el pendent fins a ésser quasi pla. Al fons hi ha una petita cripta de pis format per argila de descalcificació i matèria orgànica. Des de la base del pou la rampa guanya 12 metres fins al fons de la sala, assolint la fondària de 31 metres.
Petita cavitat local amb la sala inferior estructurada sobre diàclasi N-S i pou obert sobre diàclasi perpendicular (O15N).
El pou primitiu ha sofert considerables modificacions de forma degudes a processos clàstics parietals, especialment localitzats a la paret S, que han originat dos sostres esglaonats a – 5 i a – 15, ajudats per la important fissuració de la roca, especialment observable des de – 15 fins a la boca de la sala inferior. També la sala inferior presenta morfologia clàstica (ensulsiada parietal de blocs de petites dimensions, de manera uniforme).

A la carretera L-401 de Llinars a Alinyà, un cop passat el coll de Boix, surt a la dreta una pista que remunta fins al coll de Veça i segueix per tot el vessant N del Tossal de Cambrils. Al cap de 6,5 quilòmetres del seu inici, a l'esquerra, hi han els corrals del Sastre i una mica més endavant, a la mateixa pista hi ha un pal de fusta vertical on han desaparegut els indicadors. En aquest punt, uns 50 metres a la dreta de la pista es troba la gran boca de la grallera. 

Dins d'una de les extensions de l'Operació Solsonès, membres de l'EDES, EDECA, ERE-CEC i CE Pirenaic, exploren per primer cop la cavitat el dia 1 de maig del 1964.

1. Escolà, O. (1980).- “ Solsonès-3: Grallera de Cambrils i Bòfia de l'Obac de Marcús” Espeleòleg (31): 45-49. ERE-CEC. Barcelona

• Fotografies boca facilitades per Jordi Lloret (11-6-2016)
• Actualització de dades i resta de fotos facilitades per Julio Serrano i Francesc Rubinat (04-05-2017)
• Dades de situació facilitades per Floren Fadrique