Espeleo World

Graller del Boixeguer

Avenc de 148 metres de fondària al Montsec d'Ares, Sant Esteve de la Sarga.

Té dues boques d'accés, separades ambdues per uns 40 metres de distància i un desnivell de 12 metres, les dues coincideixen dins de la gran sala.
L'entrada superior és un pou cilíndric, que incideix a la part superior de la sala formant un pou de 68 metres totalment aeri des de -10 metres.
La boca inferior, de respectables dimensions, s'inicia en una forta rampa que s'obre com un finestral al sostre de la sala, donant lloc a una vertical de 45 metres gairebé totalment aèria.
La gran sala té unes mides màximes de 85x45 metres i una alçada de 60 metres. La planta està coberta de grans blocs, amb un pendent dominant cap a l'E, en aquesta banda es poden davallar 30 metres de desnivell pels passadissos laberíntics originats entre la paret i els blocs.
De l'extrem SO de la sala surt una galeria de grans dimensions i de caire descendent, fin arribar a un desnivell de 18 metres, fàcilment superable amb uns pocs metres de corda que ens situen en un replà des del qual es pot desgrimpar fins a la base, aquesta en pendent fin arribar a la part més baixa on trobem un llac sec. A continuació pujarem entre blocs fins arribar a un màxim; si en comptes de seguir per la galeria normal ens dediquem a remuntar els blocs, arribarem a una galeria paral·lela, penjada per sobre de la principal, a la banda O; aquesta destaca per les seves exuberants concrecions a les parets i el sòl, amb nombrosos gorgs. Aquesta galeria té 80 metres de llarg i fins a 20 d'ample, amb un desnivell màxim de 46 metres, s'anomena la sala de les colades.
Seguint de nou per la galeria principal si iniciem la davallada per la dreta trobarem una llarga i inestable rampa de blocs; si ho fem per la banda esquerra trobarem uns passos entre blocs que ens situen igualment en una rampa de blocs però molt més estable. Al final d'aquesta rampa es troba el segon llac sec, de mides molt més modestes que l'anterior.
Un pas de dimensions més reduïdes respecte el conjunt, ens situa en una nova cambra que arriba en pendent fins el llac final. A la meitat del pendent, en el sostre de la galeria trobem un pou ascendent de +39 metres (L'Entresolat), que acaba en una estreta diàclasi. El llac té unes mides aproximades de 16x14 metres i una fondària oscil·lant d'uns 6 metres, encara que aquest arriba a quedar sec en algunes circumstàncies extremes de sequera. El desnivell total fins el fons del llac és de -148 metres.
GALERIA INMA:
S'accedeix des de la vertical del pou de -68 metres (boca superior). És una galeria de 84 metres de recorregut on hi trobem un espectacular procés litogènic, amb grans columnes i molta formació per tot arreu.
VIA DANIELO A1 – SALA SANTAFE
Està situada en la gran sala o galeria anterior a la sala del llac, en el seu costat dret (paret Oest), on cal realitzar una escalada de 17 metres que ens situa en una sala d'uns 25 metres quadrats, per sobre d'aquesta hi ha un conducte d'uns 10 metres de recorregut que acaba fent-se impracticable.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sant Esteve de la Sarga
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Montsec d'Ares
  • Recorregut: 870 metres
  • Desnivell: 148 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Speonomus zariquieyi Captures d'O.Escolà el 9 de desembre de 1967, i el 23/24 de juny de 1968, ambdues a la sala de les colades.
  • Última revisió: 2014-03-08 15:31:35

Situació


Des del poble d'Àger, cal agafar la pista asfaltada que comença al costat del cementiri i que puja cap el coll d'Ares, un cop dalt cal seguir per l'esquerra la mateixa pista asfaltada que es dirigeix cap al pla de la Pua, Sant Esteve de la Sarga i Alsamora. Aproximadament a uns 800 metres abans d'arribar al pla de la Pua i tot just després de passar un torrent cal pujar pel vessant dret durant 125 metres, on trobarem la boca inferior del Graller.

Història

La primera exploració fou realitzada per F. Chavarria i A. Santgenís del GES-CMB la Setmana Santa de 1963, encara que en el llibre d'activitats del GES consta que va ser l'any 1962, junt amb el Graller d'Alsamora i el de Costa d'Alzina.
La SAS del CGB, el 1968 realitza la primera topografia coneguda de la cavitat assignant-li -145'5 metres de fondària fins el llac, segons la informació de que disposem, aquesta topografia es va realitzar amb un teodolit.
L'any 1968 l'ERE del CEC, al llarg de diverses jornades realitzen una nova topografia, assignant-li -156 metres de desnivell.
El 1988 l'ECG realitza una nova topografia on se li assignen -148 metres fins el fons del llac.
L'any 1984, la SIE fa un intent d'accedir a un pou ascendent situat prop del llac final, per aquest intent utilitzen una escala expansible de 10 metres però tan sols poden constatar que el pou continua amunt. El 1994 la SIE realitza un nou intent i mitjançant una escalada utilitzant un trepant, aconsegueixen ascendir +39 metres finalitzant el pou en una estreta diàclasi (L'Entresolat). Per la mateixa època el GES-CMB realitza una escalada per accedir a una finestra situada per sobre de l'accés a la galeria final però sense obtenir resultats.
El dia 3 de febrer de 2013, un equip del GE Badalona, explora la Galeria Inma, situada just enfront de la vertical del pou d'entrada superior.
El darrer cap de setmana de 2013, un equip de la SIS del CE de Terrassa, realitzen una escalada de 17 metres en la galeria anterior a la sala del llac, en el seu costat dret,via Danielo A1, accedint a la sala Santafe de 25 metres quadrats. La SIS, torna el 23 de febrer de 2014 per fer una nova escalada a la part superior de la sala Santafe, on exploren un tub d'uns 10 metres de recorregut.
Respecte al topònim Graller o Grallera, observem que en tots els articles inicials dels primers exploradors, tant la SAS en les campanyes dels anys 1950 com l'ERE en les dels 1960, citen aquestes cavitats amb el topònim de Graller, inclús la SAS fa referència a que ho fan respectant la toponímia del país, curiosament en el cas d'aquest grup, posteriorment les acaba anomenant com Avenc de la Grallera del...., i ja finalment com Grallera del......, oblidant-se dels topònims inicials citats per ells mateixos. Cal fer esment que, la gent d'aquestes comarques pirinenques sempre en diuen Lo Graller i per la zona del Berguedà i l'Alt Urgell és més habitual sentir el topònim grallera.

Topos

topo Graller del Boixeguertopo Graller del Boixeguertopo Graller del Boixeguertopo Graller del Boixeguertopo Graller del Boixeguertopo Graller del Boixeguer

Media

foto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguerfoto Graller del Boixeguer

Biblio

  1. Escolà,O.; Sitjà,R; Romero,M.(1970).-”El Graller del Boixaguer”. Espeleòleg (11-12):574-586. ERE – CE Catalunya. Barcelona.
  2. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya, vol 1. 198 pp. EC Gràcia, Barcelona.
  3. SAS-CGB.(1967).-”Catálogo de cavidades del macizo del Montsec”. Cavernas (9):319-338. GE Badalona.
  4. SAS-CGB.(1969).-”Dos importantes cavidades en el Montsec d'Ares: Grallera d'Alçamora i Grallera del Boixaguer”. Cavernas (11):403-414. GE Badalona.
  • Topografies i fotos extretes del blog “sisdelcet.blogspot.com.es” post del 7 de març de 2014.
  • Fotos extretes del blog “espeleobloc” post del dia 25 de febrer 2010.
  • Fotos extretes de “www.geb.cat/?m=201302” post del dia 27 de febrer 2013.