Graller de Costa d'alzina

La boca d'uns 2 metres de diàmetre dóna pas a un pou on als -7metres trobem un primer replà i a -16 trobem un altre replà, a partir d'aquí el pou segueix baixant fins a -37 metres però amb una secció més estreta, aquesta via no ofereix més continuïtat. Situats al replà a -16 metres el seguirem cap el sud i arribarem a l'estreta boca d'un nou pou (0'50 metres de diàmetre), en aquest pou de 37 metres ens acompanya des de la capçalera un degotall, cap a -40 metres rep una aportació lateral que donen origen a un petit “gour” i a unes colades que ens acompanyaran fins el fons de la cavitat.

Des del petit nucli de Beniure, quasi al final del poble, agafarem una pista que es dirigeix cap el Barranc de Sant Esteve de la Sarga, un cop creuat, trobarem una barrera que sol estar oberta, però que prohibeix amb senyalització el pas als vehicles no autoritzats. Seguirem la pista principal durant 1400 metres on trobarem una cruïlla, la de la dreta remunta fins a Clot de Pou i Sant Alís, nosaltres seguirem per la de l'esquerra durant 625 metres fins arribar a la confluència del barranc de la Rebolleda amb el barranc del Feixal Peraire, seguirem per la pista que discorre pel costat d'aquest darrer barranc durant un centenar de metres, actualment (2016) hi ha uns petits cartells de fusta numerats clavats als arbres, en arribar al número 5, on també hi trobem una fita, cal baixar al llit del torrent i pujar uns metres per l'altra banda, on trobarem la boca de la cavitat, en el seu marge dret hidrogràfic

Explorat per F. Chavarria i A. Sangenís (GES del CMB) durant la setmana Santa de 1963, en que només van explorar el pou de -37 metres.
El 8 de desembre de 1967 es explorada totalment per Ll. Auroux i D. González (SAS) i per R. Sitjà, M. Romero, J.I. Raventós i O. Escolà (ERE).
La cita de Forat del Bunyidor que apareix al mapa de l'ICC, és més que probable que faci referència a la mateixa cavitat, a Beniure la coneixen com a Brollador de Pedra Rodona.

1. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg   (11-12):563-565. ERE del CEC. Barcelona.

2. Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). ed. Políglota. Barcelona.

• Dades de biologia facilitades per Federico de la Vega.