Graller de Cornàs

Una boca d'àmplies dimensions (5X3 metres), dóna accés a un pou de 9 metres de fondària, el qual degut a l'acumulació del material extret en la desobstrucció realitzada al fondo, quedà reduït a menys de 8 metres. Una rampa de 30º i 6 metres de recorregut ens situen a la capçalera d'un pou d'uns 3 metres de fondària, obert tot ell a base de desobstrucció. La cota final es situà en -13 metres. Poc temps després d'aquesta desobstrucció i degut a les pluges, tot el material extret i acumulat a la planta superior s'esllavissà, i tornà a tapar la part desobstruïda.

Remuntant la Llau del Cornàs en direcció a la cova Cuberes, en el punt on el barranc s'estreny, ja prop de la cova, remuntarem per la dreta (esquerra hidrogràfica), fins la plataforma superior, travessarem el bosc seguint paral·lels a la Llau del Cornàs en direcció remuntant, fins arribar a un important aiguabarreig de dos torrenteres. Seguirem per la de la dreta segons la marxa, després de recórrer uns 200 metres sortirem per l'esquerra (dreta hidrogràfica), remuntant pel pendent, després d'una llarga pujada on ens anirem dirigint cap a l'esquerra (NO), en direcció al proper torrent, en arribar a una alçada de 1500 metres, baixarem cap el llit del torrent per l'únic pas practicable; un cop al torrent baixarem un petit ressalt i tot seguit a l'esquerra hidrogràfica i a uns 10 metres per sobre del torrent trobarem la boca de la cavitat, al peu d'un petit cingle.

Aquesta cavitat fou localitzada per Josep Guarro (SIE – CEA) en el decurs d'una prospecció a finals dels anys 1980's. Quan l'any 1995 es van explorar les noves galeries de la Cova Cuberes denominades Xarxa del 95, es va poder comprovar que coincidien en la vertical d'aquell forat. Fou el 1997 quan es va decidir tornar a revisar aquell avenc i es van dedicar diverses jornades de desobstrucció al seu fons, aconseguint baixar uns 3 o 4 metres més. Temps més tard, per acció de les pluges, es van taponar i va tornar a recuperar en part, la fesomia original.
En un principi, i degut a la utilització de mapes poc detallats de l'època, se'l va anomenar Graller de Camporan, encara que aquest topònim queda molt lluny de l'emplaçament. Més tard també se'l va denominar (no sabem el motiu) Graller de Cirera. Creiem que el més correcte és utilitzar el topònim més proper que és Cornàs.

1. Valles, Jordi de (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):56-57. EC Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia.

• Dades i coordenades facilitades per Josep Guarro.
• Fotos, croquis topogràfic i dades, aportades per Espeleoìndex.