Graller d'Espills

Es una boca gran, d'uns 5x3 metres. Instal·lem una corda de 20 metres a un arbre per poder fer l'aproximació fins a la instal·lació que davalla pel pou de 40 metres. Considerem que aquesta corda és imprescindible, ja que baixar sense assegurar-se es molt perillós perquè el terra es sorrenc a més d'humit i rellisca. Des de l'embut d'accés que té un desnivell de -13 metres entre els seus llavis, accedim a un bonic pou de 40 metres de fondària i amb una secció mitja de 5x3 metres, la qual va augmentant a partir dels -20 metres de descens. A la base del pou (-53 metres) trobem una galeria ascendent de 15 metres de llarg per 4 d'ampla i 13 metres d'alçada. A l'extrem superior de la rampa s'observa penjat a uns 10 metres d'alçada, un conducte d'un metre de diàmetre des del que baixa una vistosa colada.
En sentit descendent la galeria gira uns 90º i 10 metres més endavant torna a girar uns altres 90º, recuperant la direcció NO-SE paral·lela a la galeria del pou d'entrada.

En les antigues fitxes d'aquesta cavitat es recomanava l'accés des de Talarn i Montibarri, això era degut a la inexistència de pistes transitables per vehicles des del costat d'Esplugafreda. Actualment també es pot seguir utilitzant aquest camí, però es més recomanable anar per Esplugafreda i seguir el camí que va al Botet de Casa Rei, pujant pel vessant dret del barranc dels Botets, tributari aquest del barranc d'Esplugafreda, a l'alçada del barranc del Graller, el camí canvia de vessant i puja per l'esquerra del barranc fins un coll on deixarem el vehicle. L'enorme boca es veu a certa distància. Vigilem de veure una fita a ma esquerra i un cop passada, trobem una senyalització i una pista que surt a ma dreta (son uns 7 quilòmetres aproximadament des d'Esplugafreda). En aquest punt deixem els cotxes i retrocedim fins la fita que ens marca l'inici de la baixada, anem fen una mica de ziga-zaga i seguim les fites que en poc més de dos minuts ens deixen a la boca de l'avenc.

La primera exploració va ser realitzada per membres del Grup Espeleològic Pedraforca (Barcelona) l'any 1966, encara que va restar pràcticament inèdita fins l'any 1973 que va ser relocalitzada per la SIE - CEA durant les campanyes que es portaven a terme en aquella època per la Serra de Lleràs.

1. Victoria, J.M.;Iñigo, G;Rovira, J.(1974).-”Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp.(Lérida). Espeleosie (16):71-120. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Situació, coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 22-7-2016). Text i fotografies de Montse Roca i Julio Serrano (SIE - CEA) que van localitzar la cavitat gràcies a les coordenades facilitades per Jordi Pasqual (GESAM, Tremp)