Forats de la Neu

Conjunt d'esquerdes formades a partir d'un desplaçament dels materials vers la vall de Cabó, quedant un seguit d'esquerdes de diverses dimensions entre l'eix principal de l'esquerda (representat a la topografia) i el penya-segat.

A la carretera LV-5134, poc abans d'arribar a Taús, concretament en el quilòmetre 24,500 seguirem una pista a l'esquerra que baixa fins la Llau de les Comes i segueix un tram paral·lela a aquesta fins arribar a una cruïlla, seguirem la pista a l'esquerra endinsant-nos en el bosc fins arribar al Prat de les Saleres on trobem una nova cruïlla, seguirem a la dreta per una pista força malmesa fins al final, des d'ací seguirem 150 metres en direcció S i arribarem al coll de Flacó (Falcó segons l'ICC), i a la Roca Roja, als nostres peus s'obren les esberles entre roques dels Forats de la Neu.

Sembla ser que són conegudes d'antic per la gent del país ja que a l'interior s'hi conservava la neu durant molt de temps. La primera exploració espeleològica de la qual tenim constància, la realitza la SIE del CEA el 1984, però la denominen erròniament “Esquerda del Clot de Fa”, que és el nom que apareixia en aquesta zona en els mapes de l'IGC a escala 1:50.000 i edició de 1949, aquesta era l'única cartografia existent de la zona per aquells anys. Posteriorment es visitada pel GIRES de Sant Esteve de Sesrovires durant la seva campanya al Boumort, la SIE-CE Aliga hi torna de nou el 1990. En realitat el nom de Clot de Fa és erroni ja que la toponímia correcta és Favà, però això es troba més a llevant, encara que actualment l'ICC ho cita com a Clot de Far en la escala 1:25.000, mentre que en la 1:50.000 la cita com a Clot de Favà.