Forat Negre

Característiques

  • Tipus: Cova
  • Municipi: Granera
  • Comarca: Moianès
  • Unitat: Farell, el - Cingles de Gallifa
  • Recorregut: 55 metres
  • Desnivell: 3 metres
  • Gran unitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Conglomerats
  • Última revisió: 2015-09-06

Situació

Anant per la carretera de Castellterçol a Granera (BV-1245), passat el quilòmetre 7 hi ha dues corbes consecutives a la dreta (Revolt del Forat Negre), des de la primera d'elles a l'altra banda de la riera s'hauria de veure la boca de la cavitat, però l'espessa vegetació no ho permet. El millor itinerari és seguir la carretera fins poc abans del quilòmetre 8 i al sortir de la corba a la dreta, d'on ja es veuen les cases de Granera, a l'esquerra de la carretera s'inicia una pista que en un parell de giravolts baixa fins la riera. Aquí s'ha de continuar cap a l'esquerra, seguint el curs de la riera aigües avall pel seu vessant esquerre, més endavant hi ha un ample desviament a la dreta, que travessa la riera per un gual cimentat i que segueix cap a les cases de Salvatges. Poc més enllà encara surt una altra pista que també cal deixar i continuar vorejant la riera fins un centenar de metres més en que un ample camí baixa fins la llera. En aquest punt hi ha un petit mur de contenció del proper embassament de can Marcet i que ens facilita el pas de la riera. Cal remuntar el vessant dret uns 25 metres de desnivell i entre alzinar i esbarzers ens porta en línia recta a la base del cingle proper on es troba el Forat Negre. Aquest itinerari també es pot fer en sentit invers des de l'antiga fàbrica Marcet, però segons l'època de l'any ens podem trobar que el gual que travessa l'embassament es trobi inundat.

Carregant mapa...

La boca forma una fissura estreta en la part inferior que cal superar durant un parell de metres per accedir a la zona superior i saleta d'entrada. Des d'aquí surten tres galeries, les de direcció N i S són estretes i curtes, però la que penetra cap a l'E és un xic més àmplia (40 cm.), força més alta (2 – 2,5 metres) i uns 12 metres de llargària; a la meitat del seu recorregut s'obre una nova galeria, més estreta i de poc més de 5 metres de llarg. Al final de la galeria principal, que ha anat guanyant una mica d'alçada, incideix perpendicularment en una altra. Cap a l'esquerra s'acaba en pocs metres i a la dreta segueix uns 20 metres més enllà fins fer-se impracticable per l'estretor, però a la meitat del seu recorregut encara es troba una nova bifurcació cap al N que acaba a poc més de 5 metres del seu inici. Es tracta d'una antiga surgència excavada en els conglomerats de l'eocè dipositats sobre els gresos del mateix periode. Formada a expenses d'una petita xarxa residual de diaclàsis en encreuament ortogonal (N-S; E-O).

Història

Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica que tenim documentada correspon al GES – CMB el setembre del 1964. Per un “graffiti” a la sala d'entrada sabem que el 1966 van estar gent del TiM de Sabadell i pel juny del 1973 membres de la SIE – CE Àliga fan la topografia i estudi de la cavitat que dóna origen a la primera cita documental.

Topogràfics

topo 0: Forat NegreVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 1

Fotos

foto 0: Forat NegreVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 2

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cova!

Bibliografia

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.   2. Tomàs, X.; Yagüe, I. (1974).- “Génesis y analogías de  las cavidades del municipio de Granera” EspeleoSie (15): 133-141. SIE – CE Àliga. Barcelona.