Forat Negre de Miravall

L'entrada està formada per una sala de 10 metres de llargada per 4 metres d'alçada, mentre l'amplada oscil·la entre els 3 i els 5 metres. Al fons de sala i després d'un petit ressalt, travessarem un pas arrodonit d'uns 2 metres de diàmetre que ens situa en una altra sala de 5 x 2 i 2 metres d'altura on al fons i a l'esquerra trobem una gatera d'un parell de metres que ens durà a una sala triangular de mides similars a la primera però de poc més d'un metre d'altura. Per la dreta de la sala s'accedeix a la darrera sala on trobem una gran abundància de formació estalagmitica.  

Per accedir a la cova cal situar-se a l'abeurador que es troba a uns 50 metres abans d'arribar a la Cova de la Font de Miravall. Des d'aquest punt observarem que cap a l'Est hi ha un esperó rocós més elevat que els altres. Per tant seguirem la pista que poc a poc es va perdent, creuarem un torrent i poc després haurem de pujar per una pedrera quasi perduda que es troba dins el bosc a l'esquerra de la pista i sense camí.
És difícil de localitzar pel fet de trobar-se a mitja alçada a la cinglera i no es veu des de baix. Cal pujar pel costat esquerre de l'esperó segons hi arribem, fins dalt i llavors, amb compte, apropar-se fins la cinglera on hi veurem una corda vella (perill !!) que ens ha d'ajudar a fer el delicat flanqueig, força aeri.

Coneguda d'antic pels habitants de la zona, potser s'havia fet servir d'amagatall en algun moment.
J. Senent i JM. Victoria (Montaña 100) citen la cova de Miravall sense més dades. Per tant desconeixem si es feia referència al Forat Negre de Miravall o a l'Espluga de Miravall. Al mapa de l'ICGC apareix georeferenciada com a Cova de Miravall.
Per les dades biospeleològiques, ara sabem que va ser visitada per O. Escolà i J. Comas el 8-1-1987. No és però, fins a les campanyes realitzades pel GIRES Sesrovires durant els anys 1990's que es disposen de dades concretes de la cavitat.

1. GIRES (2003).-'Cavidades de la Vall d'Aguilar' Passamà (2): 18-39, GIRES, St.Esteve Sesrovires.
2. Borras,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol. 1): 166 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Senent, J.; Victoria, JM.(1965).-“Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort”. Montaña (100):269-281 Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Revisió de coordenades i situació, dades biospeleològiques i fotografies, facilitades per Joan Pallisé (novembre 2020)