Forat del Mont

La cavitat constitueix una antiga surgència local, avui totalment inactiva. El procés reconstructiu s'evidencia per les colades que guarneixen bona part de la cavitat. El desnivell total és de 20 metres, (-5/+15).


L'estiu de 2020, Joan Pallisé, en les seves recerques biospeleològiques, relocalitza la cavitat. A pocs metres de l'entrada, observa a terra unes defecacions grans i verdes i escolta una certa remor provinent de l'interior. A l'anar sol i amb una frontal només, decideix recular. Pensa que potser una marmota ha fet servir de refugi la cavitat.

Uns 300 m abans de la central d'aigües minerals de Caldes de Boí ( carretera L-500) trobarem un petit pla per aparcar i una palanca que permet passar el riu de la Noguera de Tor. Un cop a l'altra banda hem d'anar a trobar l'anomenat camí de l'Aigua, tot vorejant un prat i el seguirem fins passar el barranc de la Muntanyeta, on hi ha un cartell indicador. El camí puja fort els primers 400 m i ja al capdamunt, quan anem deixant els arbres, travessem el barranc cap al vessant hidrogràfic esquerre i anem remuntant pels prats fins la cabana d'Estallobago (tancada) on molt a prop hi ha una font amb abeurador. Des d'aquest punt s'ha d'anar a buscar el camí que puja en direcció SO pel barranc del Mont, fins anar a trobar el barranc de Comaminyana, situant-nos ja cap als 2.000 m.
Anirem remuntant el barranc per la nostra dreta, ja de manera més suau, fins arribar a una cinglera on hi veurem una gran balma penjada, veient el que sembla un forat a la seva base; mentre que a la nostra esquena queda el pic l'Aüt. Llavors ens dirigirem sense camí, cap una petita canal que queda a la dreta segons remuntem i a mesura que ens hi apropem, ja veurem penjada a uns metres sobre el terra la cavitat. Una petita grimpada ens durà a la boca.

La primera referència de l'exploració d'aquesta cavitat l'efectua el GELL del Centre Excursionista de Lleida el dia 16 de setembre de 1984.
ADDENDA
M. Faura i Sans a la seva obra “La espeleología de Cataluña” (Madrid, 1911) inclou una extensa relació bibliogràfica de tot el que s'havia publicat aleshores sobre l'espeleologia a Catalunya.
Amb el número 123 apareix una cita que diu textualment:
LOURDE (A.) - La grotte de l'Ourrá Vielle (Catalogne). Bull. Sec. du sud-ouest Club. Alp. Fran. Núm. 58, pàgina 84. 1905.
A partir d'aquí, en tots els catàlegs, inventaris i relacions de cavitats de la Vall d'Aran s'havia inclòs aquesta Grotte de l'Ourrá, sense tenir cap més dada d'ella que l'esmentada cita bibliogràfica.
Recentment, cap a l'any 2008, el company Jordi de Valles aconsegueix retrobar a la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya l'exemplar d'aquest butlletí del Club Alpin Français, secció de Burdeus. La seva consulta dóna com a fruit poder esbrinar que les dades aportades per Faura són incorrectes, segurament per una lectura superficial i per una errada d'impremta. Resulta que la cova no es diu grotte de l'Ourrà, sinó Grotte de l'Ours, i a més, no es troba a Viella, sinó a la zona de Caldes de Boí (l'Alta Ribagorça).
Malauradament, quan en Jordi de Valles fa aquesta descoberta ja havia sortit a la llum el primer volum del seu Catàleg Espeleològic de Catalunya, que inclou la comarca de la Vall d'Aran i per tant no va poder fer l'oportuna correcció.
Informats per ell mateix del tema, fem la consulta i de fet no es tracta d'un article, ja que simplement és la ressenya d'una excursió que transcrivim textualment a continuació:
A. Lourde-Rocheblave et Julien Odier (Section de Paris): du 13 août au 9 septembre 1905, de Viella à Viella; pérégrinations en Catalogne, avec les guide Catala, de Luz.
13 août.- De Viella à Caldas de Bohi, par les ports de Viella et de la Gélade.
14-17 août.- Séjour à l'établissement de Caldas, confortable et très propre (7 pesetas et demie par jour).
Avenc M. le comte M. Delamare, qui nous avait fait un aimable accueil dans sa demeure d'Eril, visité une grotte que nous avons appelee “de l 'Ours”, ouverte dans le flanc de la Coma Midyana: 250 à 300 m. de long, hauteur moyenne 1 m., trois chambres de 2m x 3 m. environ, cheminées oú la corde est assez agréable; il faut une heure et demie pour l'aller et le retour, on chemine à quatre pattes, le roc est un calcaire dur, peu de parties humides; trouvé à l'intérieur des ossements d'ours, des débris d'isards et d'oiseaux. Il y paraît-il au-dessus une autre galerie.
De la lectura d'aquest text de Lourde i els seus companys ens atrevim a creure que la seva Grotte de l'Ours (Ourrà, segons Faura), no és altra que el Forat del Mont. Si consultem el mapa de l'ICC veurem que aquest es situa a la zona de Comaminyana, amb el pic i el barranc del mateix nom (ells l'anomenen Coma Midyana). Segons la seva descripció la cova té un sentit ascendent i de no gaire amplada (com el Forat del Mont), l'única diferència és el recorregut que ells estimen ens uns 250 o 300 metres, però que no deixa de ser una exageració molt freqüent en aquells temps.

1. GELL (1984).-”Fitxer de cavitats” Grallera (1):45-62. GE Lleidatà. Lleida.

• Revisió de coordenades, situació i fotografies facilitades per Joan Pallisé (juliol 2020)