Forat del Mont
Cova de 60 metres de recorregut a la Vall de Boí.
La
cavitat constitueix una antiga surgència local, avui totalment
inactiva. El procés reconstructiu s'evidencia per les colades que
guarneixen bona part de la cavitat. El desnivell total és de 20
metres, (-5/+15).
- Tipo: Cova
- Municipi: Vall de Boí, La
- Comarca: Alta Ribagorça
- Unitat: Alt Pallars
- Recorregut: 60 metres
- Desnivell: 20 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:40:05
Situació
Uns
400 metres abans de la central d'aigües minerals de Caldes de Boí,
s'agafa un senderó que remunta des del vessant dret hidrogràfic del riu
Tor, aquest va remuntant el barranc de la Muntanyeta,(Montanyeta segons
l'ICC, però en la escala 1:50.000 l'anomenen barranc d'Estallobago)
superat el pendent i arribat a un pla, continua per la vall de
l'esquerra segons el sentit de la marxa, és el barranc de Comaminyana, passant per
darrera del pic l'Aüt per la banda del tuc del Mont. El forat és de
fàcil localització per una balma que es troba a pocs metres.
Coordenades
aproximades sense massa fiabilitat.
Història
La
primera referència de l'exploració d'aquesta cavitat l'efectua el
GELL del Centre Excursionista de Lleida el dia 16 de setembre de
1984.
ADDENDA
M.
Faura i Sans a la seva obra “La espeleología de Cataluña”
(Madrid, 1911) inclou una extensa relació bibliogràfica de tot el
que s'havia publicat aleshores sobre l'espeleologia a Catalunya.
Amb
el número 123 apareix una cita que diu textualment:
LOURDE
(A.) - La grotte de l'Ourrá Vielle (Catalogne). Bull. Sec. du
sud-ouest Club. Alp. Fran. Núm.
58, pàgina 84. 1905.
A
partir d'aquí, en tots els catàlegs, inventaris i relacions de
cavitats de la Vall d'Aran s'havia inclòs aquesta Grotte
de l'Ourrá, sense tenir cap més
dada d'ella que l'esmentada cita bibliogràfica.
Recentment,
cap a l'any 2008, el company Jordi de Valles aconsegueix retrobar a
la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya l'exemplar
d'aquest butlletí del Club Alpin Français, secció de Burdeus. La
seva consulta dóna com a fruit poder esbrinar que les dades
aportades per Faura són incorrectes, segurament per una lectura
superficial i per una errada d'impremta. Resulta que la cova no es
diu grotte de l'Ourrà, sinó Grotte de l'Ours,
i a més, no es troba a Viella, sinó a la zona de Caldes de Boí
(l'Alta Ribagorça).
Malauradament, quan en Jordi de
Valles fa aquesta descoberta ja havia sortit a la llum el primer
volum del seu Catàleg Espeleològic de Catalunya, que inclou la
comarca de la Vall d'Aran i per tant no va poder fer l'oportuna
correcció.
Informats per ell mateix del tema,
fem la consulta i de fet no es tracta d'un article, ja que simplement
és la ressenya d'una excursió que transcrivim textualment a
continuació:
A.
Lourde-Rocheblave
et Julien Odier
(Section de Paris): du 13
août au 9 septembre 1905,
de Viella à Viella; pérégrinations en Catalogne, avec les guide
Catala, de Luz.
13
août.-
De Viella à Caldas de Bohi, par les ports de Viella et de la
Gélade.
14-17
août.-
Séjour à l'établissement de Caldas, confortable et très propre
(7 pesetas et demie par jour).
Avenc
M. le comte M. Delamare, qui nous avait fait un aimable accueil dans
sa demeure d'Eril, visité une grotte que nous avons appelee “de
l 'Ours”, ouverte dans le flanc de la Coma Midyana: 250 à 300 m.
de long, hauteur moyenne 1 m., trois chambres de 2m x 3 m. environ,
cheminées oú la corde est assez agréable; il faut une heure et
demie pour l'aller et le retour, on chemine à quatre pattes, le roc
est un calcaire dur, peu de parties humides; trouvé à l'intérieur
des ossements d'ours, des débris d'isards et d'oiseaux. Il y
paraît-il au-dessus une autre galerie.
De la lectura d'aquest text de
Lourde i els seus companys ens atrevim a creure que la seva Grotte de
l'Ours (Ourrà, segons Faura), no és altra que el Forat del Mont.
Si consultem el mapa de l'ICC veurem que aquest es situa a la zona de
Comaminyana, amb el pic i el barranc del mateix nom (ells l'anomenen
Coma Midyana). Segons la seva descripció la cova té un sentit
ascendent i de no gaire amplada (com el Forat del Mont), l'única
diferència és el recorregut que ells estimen ens uns 250 o 300
metres, però que no deixa de ser una exageració molt freqüent en
aquells temps.
Topos
Media
Biblio
- GELL (1984).-”Fitxer de cavitats” Grallera (1):45-62. GE Lleidatà. Lleida.