Forat del Coll de Cuberes

La boca té 8 x 3 metres i 4 de fondària, al costat SE de la base trobem una gatera que ens introdueix en una ampla cambra on trobem dos conductes, un en direcció S amb fort pendent que s'acaba als 7 metres i un altre al NW de 21 metres de recorregut. La cambra principal disposa de bastant formació encara que molt malmesa pels visitats ocasionals, ja que per entrar no és necessari material.

A la carretera N-260 de Pobla de Segur a Sort, un cop passat el darrer túnel del congost de Collegats, trobarem als 2'5 quilòmetres el desviament cap a Baén, tot seguit un pont creua el riu Noguera Pallaresa i un cop passat s'ha de prendre una pista a la dreta que per un gual creua el riu Major i s'enfila cap el bosc de Pentina tot serpentejant la muntanya i ens dirigirem cap el refugi de Cuberes, després de 16,3 quilòmetres arribarem a la Collada (alguns l'anomenen coll de Cuberes i l'ICC collada del Camp), a l'esquerra surt una altra pista tallada a la circulació de vehicles (Pista de la Fusta), que cal seguir a peu uns 140 metres des de la barrera i ens desviarem a l'esquerra uns 80 metres pel mig d'una zona de calcàries i poc abans d'arribar a la llera del torrent trobarem l'enorme boca de la cavitat.

Conegut i visitat per la gent de la contrada des de fa molt de temps. La primera referència espeleològica és de la SIE-CEA que l'explora i topografia l'any 1976, tot anomenant-la Cova del Clot. L'any 1985 el “Spéléo Club Lasallien” de Nimes (França), durant una fugaç campanya a la zona l'explora i l'anomena L.85.2 malgrat les mostres evidents d'haver estat visitat periòdicament, això mateix fan amb altres cavitats del massís, tal com ja s'indica en l'EspeleoSie 33 (1998).
La toponímia de la cavitat és un tant confosa, ja que no creiem correcte donar-li el nom de clot, tot referint-se al Clot de Cuberes, ja que aquest és una fondalada propera però no on es troba l'avenc. Per això hem preferit fer servir coll de Cuberes, molt més proper a la cavitat, encara que aquest és més conegut com la Collada. També cap la possibilitat, per la toponímia més propera, que l'avenc fos conegut com lo Pouet, que és com es denomina la zona on es localitza l'avenc.

1. Gurri, F; Rosell,J; Senent, J; Victoria, JM.(1966).-“El macizo del Boumort” Guía monográfica. Separata de la revista. Montaña (100):1-60. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. Romieux, Patrick.(1986).-“Lerida.85”. Bulletin (13):49-74. Spéleo Club Lasallien. Nimes
3. Rubinat, Francesc.(1998).-“Puntualitzacions sobre algunes cavitats conegudes d'antuvi a les terres de ponent”. Espeleosie (33):82-89. SIE-CE Àliga. Barcelona.