Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Forat de les Tombes

Forat de les Tombes

Cavitat de 45 metres de recorregut a Santa Maria de Besora.

Santa Maria de Besora • Osona45m13m

Cavitat de 45 metres de recorregut a Santa Maria de Besora, coneguda des de temps immemorials i explorada i topografiada el 1973 i el 1977.

Característiques

Situació

Des de Santa Maria de Besora seguirem la pista en direcció a Llaés; a l'alçada de la masia els Ferrers ens desviarem a la dreta i seguirem la pista en direcció al Castell de Milany. Un cop passat el coll de Sesposelles, arribarem a la part més occidental del Pla de Maranyol, on hi ha la fageda de Bombac o del Barretó. Al marge dret de la pista, en el talús positiu, trobem coberta de matolls la boca de la cova Primus, i a uns 14 m d'aquesta es troba el Forat de les Tombes. Antigament la cavitat era fàcilment localitzable degut a que es trobava al costat d'un enorme faig conegut amb el nom de Faig General de la Tomba o del Forat de la Tomba, però aquest fou aterrat l'any 1982 a conseqüència d'una nevada.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Forat de les Tombes

    Altitud: 1083 m

    42.140514, 2.263548
    UTM 31T (ETRS89) 439143 4665640
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Forat de les Tombes - Foto, Santa Maria de Besora, OsonaVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 4

Descripció

Morfologia

Una boca triangular de 0,5x1,5 metres permet l'accés a un pou de 2 metres, que acaba sobre una galeria baixa de sostre i de 6 metres de desenvolupament. Pel costat d'incidència amb el pou d'entrada, el sostre s'eleva ràpidament i el terra, amb un pendent d'uns 45º, forma una rampa de 17 metres de longitud, al fons de la qual la galeria continua horitzontal durant 15 metres, acabant al capdamunt d'una nova rampa d'inclinació similar a l'anterior, però més curta. El sostre, a la major part de la cavitat, el constitueix una gran quantitat de grans blocs encastats.

Hidrologia

La cavitat és molt humida, estan la seva base formada per pedres i argiles, i les parets s'ens presenten pràcticament despullades.

Història

Cavitat coneguda des de temps immemorials per la gent de la zona. La primera notícia sobre la cavitat ens l'aporta Salvador Vilaseca, que realitzà excavacions arqueològiques a principis dels anys 40 del passat segle, els resultats de les quals les publicà l'any 1942 a la revista Ampurias, però sense incloure-hi cap planell de la cavitat. La SIE del CEA l'explora i topografia el dia 20 de maig de 1973; posteriorment el 18 de setembre de 1977 la visiten i topografien un grup d'espeleòlegs que anaven per lliure, els quals amb el temps passarien a integrar-se al GE de la PE Guimerà; aquests la publiquen amb el nom de Forat del Barretó, desconeixent que la cavitat ja era coneguda amb el nom de Forat o cova de des Tombes.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Tutó, R.(1979).-”Avenc d'en Moni, Cova Primus, Forat del Barretó”. Butlletí Penya Exc. Guimerà (Gener-Març):15-21. Penya Excursionista Guimerà. Barcelona.
  3. Valles, Jordi de (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva” Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.
  4. Vilaseca Anguera, Salvador; Fossas, Enrique.(1942).-”El Forat de les Tombes, cueva sepulcral de Santa Maria de Besora, provincia de Barcelona”. Ampurias (4):239-245.
  • Dades extretes del blog: “Scriptoriumripolles.blogspot.com.es
  • Revisió de dades, coordenades i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 4-1-2021. Dades: Ferran Cardona (ECMB), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GEB)

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/