Forat de la Roqueta

La boca de 10 metres de diàmetre té forma d'embut de terra, al seu fons (cota – 6) trobem, ja en roca, una obertura de 2x1 metres que ens aboca en un pou d'uns 40 metres. Al llarg del pou anem trobant troncs i pedres amb grans acumulacions de terra encastats per les parets formant replans força inestables. Un cop a la base, cap a l'O trobem un pouet de 10 metres que de vegades es troba col·lapsat degut a la caiguda de troncs i branques junt amb fang. La base en rampa ens situa en una alta diàclasi on trobem unes espectaculars formacions estalagmítiques en forma de plats, uns 30 metres més endavant un petit pouet fineix la galeria amb grans acumulacions de fang tant a la base com a les parets.
Situats de nou a la base del pou d'entrada, per la banda E superem un pas estret remuntant i trobem una llarga diàclasi on cal davallar una vertical de 20 metres, un cop a la base la galeria remunta per una rampa fins a un conducte estret d'uns 8 metres de longitud que dóna pas a un pou de 10 metres de desnivell, a l'extrem E de la seva base un nou i estret pou ens situa a -71 metres de fondària. Situats de nou a la capçalera d'aquest darrer pou, la diàclasi continua cap a l'E, on trobem un nou pou que sembla ser segons sondeig que baixa més de 40 metres però que es fa impracticable per la seva estretor i que en aquest punt sembla arribar-se al pla de falla on totes les parets són formades pel típic conglomerat de bretxa, fent-se molt perillosa l'exploració a partir d'aquest punt.

Des del petit nucli d'Hortoneda agafarem la pista que es dirigeix al coll de la Creu, un cop arribats al coll a l'esquerra surt una pista que es dirigeix al barranc de l'Infern fins el punt on comença el descens de l'engorjat. Aquesta pista té restringit el pas des del coll de la Creu (dades 2009). Des del coll seguirem la pista al llarg de 3 quilòmetres i 250 metres aproximadament, on trobarem a la dreta una pista mig perduda que al poc fa un gir a l'esquerra, als 130 metres del seu inici fa un nou gir a la dreta, la gran boca de la cavitat de 10 metres de diàmetre es troba en el espai de bosc que queda limitat dins de la corba de la pista.

Explorat per la SIE del CEA entre els anys 1964 i 1965, ells mateixos retornen el 1969 per fer la topografia, aquesta ofereix unes mides un tant exagerades ja que inclouen un sondeig que arriba fins a -120 metres, però que no es va poder davallar degut a la inestabilitat dels materials del darrer pou. La Setmana Santa del 1978 és explorada pel GEFOMA després d'emprar dos dies per buidar de troncs i branques els 10 metres de la boca de l'avenc; ells mateixos retornen a l'octubre del mateix any per fer la revisió topogràfica, confirmant que no es possible davallar més allà dels 70 metres sense jugar-se el físic.
El 1985 l'Espéléo Club Lasallien de Nimes (França) realitzen una campanya espeleològica al massís del Boumort on rebategen diverses cavitats ja conegudes, com és el cas del Forat de la Roqueta, en que l'anomenen (L85.4) a més de batejar el primer pou com a “Pou dels Bombers” ja que van estar els bombers voluntaris de la Pobla de Segur i en concret el company “Tunica”, qui els van informar de l'existència d'aquesta cavitat, també van obtenir informació del massís a través d'en Jordi Monerris del càmping Collegats.

1. Senent, J.; Victoria, JM.(1965).-“Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort”. Montaña (100):269-281 Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). ed. Políglota. Barcelona.
3. Spéleo Club Lasallien.(1986).-”Lerida.85” Bulletin S.C.L. (13):49-71. Spéleo Club Lasallien. Nimes.