Forat de la Font del Bac dels Rabadans

La boca – no gaire gran – s'obre en vertical al peu del talús positiu de la pista, just a tocar d'ella. Dóna pas a un únic pou d'11 metres. El pou és ben acampanat fins a la cota -6, on hi ha un principi de relleix – molt inclinat i que fa de mal estar – que s'aboca a la segona part del pou, de secció més reduïda. La base del pou està ocupada per pedres. La cavitat és nua de concrecions.

A poc més d'un quilòmetre al N del cim del Puig de Bassegoda. Si partim d'Albanyà, prendrem la llarga pista encimentada direcció a Sant Miquel de Bassegoda. Poc abans d'arribar-hi s'acaba l'encimentat i cal continuar per la pista (ara només aconsellable per a vehicles 4×4) en forta pujada fins al coll de Bassegoda i d'aquí al veí coll de Principi, on canviarem de vessant. Ara la pista és descendent. Quan la pista es bifurca, seguirem el trencall de l'esquerra, que davalla per l'obac dels Rabadans (bonica fageda) i va a buscar el clot de Tumany (o de Can Principi, segons altres mapes). Poc abans d'arribar, i poc després de passar un revolt molt marcat de gairebé 180 graus, trobarem la boca de la cavitat al marge dret de la pista, a tocar d'ella.

Sembla ser que la boca va ser oberta accidentalment en construir la pista, ja que es troba a tocar d'ella. La primera notícia la donen membres de la SIEP – CE Poblet (Barcelona) que hom podria suposar l'exploren l'any 1978, encara que tan sols la citen en un recull de cavitats de la Garrotxa (Bol. SIEP nº 10 – 1978) com Avenc de la Font del Bosc de Ramadans i li atorguen 10,5 metres de fondària. Posteriorment, en una nova actualització del mapa de la Garrotxa (Ed. Alpina, 1990) s'amplia el llistat de cavitats i apareix -mal situat- aquest avenc sense aportar cap més dada.
No és fins el novembre del 2016 que, membres de l'EC Gràcia i del GE Badalona el localitzen i fan els corresponents treballs de catalogació.
Nota d'Espeleoíndex: Aquesta cavitat no es va incloure al volum 4 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) per que no es tenia absolutament cap referència, únicament sabíem el nom i la fondària per una relació d'activitats, crec recordar i si no em falla la memòria, del Grup Espeleològic d'Olot que l'havia explorat un temps abans. Els de la SIEP (un d'ells, F. Talavera, era de l'equip del Catàleg) el van incloure a la relació de cavitats. (JM. Miñarro)