Un cop salvat el desnivell vertical de 3 metres i assolida la boca, es penetra en una sala allargada segons la direcció N-S amb la base molt inclinada i coberta de pols. Aquesta sala, per la part més interior, comunica amb una galeria de 7 metres de longitud per 2 d'alçada mitjana que es va fent gradualment estreta fins al seu final. El terra de la galeria es troba pràcticament ocupat per blocs de diferents dimensions, sense existir en tota la cavitat el més mínim signe de procés reconstructiu.
Sembla que el seu origen és degut a l'erosió o dissolució d'un tram de calcàries, totalment desaparegut, dins del paquet d'esquists predominants a la zona.