Forat de l'Obaga de la Maçana

Boca de 1x1'5 metres que dóna pas a un pou de 2 metres en el que no és necessari instal·lació. La base del pou incideix en un conducte que si seguim baixant en direcció NW aquest segueix uns quants metres fins a finalitzar a -10 metres de fondària. Si pel contrari seguim en direcció SE la galeria va remuntant fins arribar a un pas estret que ha estat desobstruït, després d'un altre pas estret la galeria continua fins arribar a la base d'una colada de 6 metres d'alçada on hi ha una corda fixa instal·lada, a la part superior de la colada la galeria continua fins a quedar tancada, uns metres abans en un lateral i al sostre, trobem un estret conducte impenetrable per on es veu la llum de l'exterior, per aquesta boca a l'hivern hi surt una bona corrent d'aire.
La litogènesi es troba força desenvolupada en tota la cavitat, encara que bastant malmesa en la part anterior a la desobstrucció realitzada a la galeria. La boca superior no s'ha desobstruït per preservar la conservació de la cavitat.
El desnivell de la cavitat és de 45m(-10/+35) i el recorregut és de 142 metres.

A la carretera C-13 de Camarasa a Tremp a l'alçada del quilòmetre 53 i per la dreta, surt una pista que passa pel poble enderrocat de la Maçana i després baixa fins el barranc de la Figuereta, en aquest punt deixarem la pista principal i seguirem a la dreta per la pista paral·lela al barranc durant uns 700 metres, poc després d'haver passat sota una línia elèctrica deixarem la pista per seguir un corriol que ens portarà fins la cavitat.

Un plec de circumstàncies han fet que el nom d'aquesta cavitat hagi acabat sent un bon maldecap.
Les primeres cites que tenim d'aquesta cavitat són per una banda de l'Oleguer Escolà que la cita com a Cova de la Maçana en el Catàleg del Montsec de l'ERE i publicat a Espeleòleg (11-12) el 1970. Per altra banda en Jesús Serrate i Xavier Corrià del GELL en publiquen una nota en un butlletí del Centre Excursionista de Lleida també el 1970, però citant-la com a Cova de l'Obaga.
A principis dels anys 70 el GEFOMA assabentats de l'existència de la cavitat s'atansa a Ca l'Urcola que és qui va fer la pista des de la presa de Camarasa fins a la Maçana amb la intenció de que es fes una urbanització i un club nàutic a la zona (sortosament no va prosperar). Aquest senyor els hi va indicar on era la cavitat anomenant-la Forat de l'Obaga. En arribar a la boca trobaren una gran pintada on es llegia “Forat de l'Obaga de la Massana” suposadament realitzada pels membres del GELL, actualment (2009) ja no queda rastre de la pintada.
La Cova de la Maçana o Cova-Casa de la Maçana ja és citada per en Jeannel i en Racovitza el 1912, el 1911 la cita en Faura, ambdues cites fan referència a les exploracions realitzades per en Jeannel i Racovitza entre 1909 i 1911.
Actualment aquesta cova es troba sota les aigües de l'embassament de Camarasa.
Segons en Jeannel i Racovitza així com antigues cites, hi havia una casa de dos pisos a la boca. Les llegendes populars diuen que era un hostal per a traginers, i que algun havia desaparegut mentre dormia, acabant les seves restes fent cap dins la cova que tenia uns 60 metres de recorregut. Darrerament, hem localitzat un article a la web caminsdemuntanya.com sobre la construcció de la presa i central de Camarasa, on hi apareix una fotografia de la Cova de la Maçana abans de quedar submergida a l'embassament de Camarasa. S'ha incorporat la fotografia en el apartat de 'Fotos', per tal de que quedi testimoni de la seva existència.
Per altra banda, en el llibre “El Montsec i Muntanyes veïnes” d'en Manuel Cortès, en la pàgina 46 tot fent referència a les coves on s'han trobar restes medievals es cita la cova de la Maçana, és evident que fa referència a la cova que avui en dia és sota l'embassament. Al mateix llibre a la pàgina 324 es torna a citar la cova de la Maçana, però aquesta vegada se li dóna una situació i descripció molt semblant al forat de l'Obaga.
La conclusió que traiem de tot plegat és que la Cova-casa de la Maçana o cova de la Maçana actualment sota les aigües del Pantà, porta aquest nom pel fet de trobar-se geogràficament a prop de l'actualment abandonat poble de la Maçana. Mentre que el Forat de l'Obaga de la Maçana és una altra cavitat, probablement el nom original fos Forat de l'Obaga i que posteriorment s'assimilés per proximitat geogràfica lo de la Maçana, encara que en realitat on es troba geogràficament és en l'Obaga de les Figueretes.


El 26 de novembre de 2022 Jordi Soria i Xavi Gómez realitzen una primera visita a la cavitat i observen que al final de la galeria remuntant hi ha un petit forat pel que en prou feines passa el braç. Munten una mena de pal tipus “pal selfie” amb una branca on hi lliguen el mòbil amb la goma d'un frontal i fan algun vídeo de l'interior, el que veuen els anima a continuar. Tornen els dies 27 i 28 de novembre armats amb martell i escarpa i dediquen unes 8 hores dels dos dies a eixamplar el forat, al final aconsegueixen passar un estretíssim forat però un altre pas amb formacions els barra el pas.
Tornen de nou el 6 de desembre aquesta vegada porten un martell percussor, eixamplen més el pas i obren el següent pas estret, accedint a una galeria amb força formacions fins arribar a una colada que els barra el pas, han de sortir a buscar una corda i situats de nou a la colada realitzen una escalada explorant el que queda de galeria, observant quasi al final un petit forat per on hi entra llum, baixen en doble corda i la retiren.
El 7 de gener del 2023, es planten de nou a la cavitat, localitzen el petit forat bufador, es podria desobstruir, però pensen que no cal i servirà per conservar millor aquest fràgil ecosistema. Topografien la cavitat i deixen instal·lada fixa una corda de 6 metres per poder superar la colada.

1. Faura, M. (1911).- “Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Boletín Real Sociedad Española Historia Natural. (11):354-376. Madrid.
2. Jeannel, R. Et Racovitza, EG.(1912).-“Enumération des grottes visitées, 1909 -1911. (Quatrième série)”. Biospeologica. (XXIV).
3. Rubinat, Francesc.(1981).-“Forat de l'Obaga de la Maçana”. GOURS (8):35-38. GEFOMA. Barcelona.
4. Cortès i Ribelles, Manuel.(1984).-El Montsec i Muntanyes veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
5. Gazquez, J.Ll.(1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90. GELL-CEL. Lleida.
6. Gàzquez Fàbregas, Àngel.(1999).-“Notes d'Espeleologia tretes dels butlletins del Centre”. Grallera. (5):57-72. GELL – C.E.Lleida.
7. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384, EC Gràcia/FCE.

• www.camins de muntanya.com (la construcció de la presa i central de Camarasa). Foto propietat de Paquito Gessé.
• Dades, coordenades, topografia actualitzada i fotos facilitades per Jordi Soria i Xavi Gómez.
• Dades i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat post del 26-01-2023.